art de viure cat

lll fira d'Alimentació i Salut

2010-10-26T04:37:00.000-07:00

Slow Food terres de Lleida amb la col·laboració de la Dolça revolució de les Plantes Medicinals els dies 27 i 28 de Novembre als pavellons firals dels camps Elisisorganitza la III Fira D'Alimentació i Salut.

Aquest any em el privilegi de poder comptar en la conferencia inaugural amb la Teresa Forcades i amb altres grans conferenciants que versaran sobre com prevenir i curar malalties amb teràpies naturals i l’importància de la bona alimentació en aquests temes de salut.

Disabte 27

· Jaume Sellart, acupuntor d’orientació budista, “Teoria bàsica de la memòria i la seva aplicació en l’acupuntura emocional i l’alimentació”

· Albert Llaó, naturòpata, “La gran utilitat de l’aigua de mar com aliment i tractament médic”

· José Calvo, metge de família, expert en teràpia floral, colorpuntura i altres teràpies energètiques, “La medicina holística: cap a una medicina integradora. (El benestar interior com a potenciador de la salut física)”

· Xavier Uriarte, president de la lliga anti-vacunació, “Vacunes: la veritat amagada”

· Juan Navarro, enginyer agrònom “Allò que ens diuen les cristal·litzacions, sistema per a demostrar la qualitat dels aliments”

Diumenge 28:

· Angel Olaran, missioner a Etiòpia, “Dolça Revolució i una altra solidaritat a l’Àfrica”.

· Natàlia Eres, oncòloga, “Nutrició sistèmica i càncer”

· Juan José Mallén, donarà testimoni de la teràpia: neteja hepàtica del doctor Moritz.

· Gustavo Duch, veterinari, i coordinador de la revista Soberania alimentaria, “Els crims de la agroindústria”

· Shinsuke Chujo i Ramón Cos, impulsors del E. M. A Catalunya, “E.M. microorganismes efectius per la salut de la terra i les persones”

· Andreas Kalcker, membre fundador de l’ONG Earth Help Project, “La veritat sobre el MMS,diòxid de clor. Un complement revolucionari per a càncer, sida i altres malalties”

· Anna Tarrés, entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada. “De la importància de la nutrició en l’esport i en la vida diària”

· Gaspar Caballero de Segovia, especialista en agricultura ecològica i inventor del mètode; parades en crestall. “Agricultura ecològica familiar”

· Josep Vilanova i Tonet de Barri, catedràtics de la natura, “Herbes remeieres del nostre entorn”

RACÓ DEL TAST, productes oferts pels productors al visitant

TALLERS DE CUINA, amb l’objectiu de difondre la cuina de temporada i d’aprofitament.

TALLERS infantils.
Un Mercat de la Terra de venda directa, als pagesos i obradors artesanals que produeixen uns aliments de gran qualitat i no tenen les possibilitats d’assistir a altres Fires de mes alt “standing” .

Per a poder finançar aquesta Fira es demana una participació de 3 Euros a cada visitant adult.

La moxibustió com tractament per a la posició fetal de natges

2010-05-06T07:41:00.000-07:00

La Moxibustió és una tècnica de la Medicina Tradicional Xinesa. Amb aquesta senzilla tècnica es pot modificar, fins a en un 80 per cent dels casos, la malposició fetal en l'úter.
A partir de la setmana 32, el fetus es col·loca cap baix i es manté aixi fins a néixer. Però això no sempre pasa, el que pot portar riscos al bebé durant el part o la necessitat d'efectuar una cesària.
Com es realitza aquesta tècnica?
Es cremen certes herbes (especialment la artemisa bulgaris), la manera més comun és ferla servir en uns "puros" envolicats en paper i d'uns 15 cm. que es van acostant a la pell amb cura de no arribar a tocar-la, ni acostar-se en excés. Apliquem la moxibustió en el punt 67 del meridià de bufeta, durant 20 minuts al dia , durant uns 7-9 dias.
Segons la Medicina Tradicional Xinesa, el nen canviaria la seva posició perquè, el cos és una entitat energètica integrada que està comunicada per canals, que tenen una direcció o polaritat. En algunes ocasions, el canal de la mare i del bebé estan invertits, i per això, a l'activar certs punts, el fetus respon als impulsos modificant la seva posició.
Per a provar la seva eficàcia, s'han realitzat múltiples estudis, com per exemple: el doctor Francesco Cardini (Itàlia) i Huang Weixin, de l'Hospital de Dones de Nanchang (Xina), van aplicar aquesta tècnica a 130 dones xineses amb 33 setmanes d'embaràs, mentre un nombre igual va rebre cuidats de rutina, però sense cap tractament. Els resultats van ser positius: el 75 % dels fetus en el grup de la tècnica xinesa va canviar la seva posició després de la primera setmana de tractament, en comparació del 48 % del grup de control. La conclusió dels metges és que la tècnica pot ser usada extensivament perquè no és invasiva, és de baix cost i fàcil d'executar, fins i tot a casa.

ELS TRAMUSSOS PROTEINA VEGETAL

2010-04-07T04:08:00.000-07:00

Tradicionalment son molt consumits en el mediterrani des de fa molts segles. Alguns autors situan l'origen del consum a Egipte, uns altres que van arribar de Mesopotamia de mà dels fenicis a tot el mediterrani. Els romans usaven les llavors dels tramussos com substitut de les monedes en els seus jocs, d'on ve el refrany: "lupinus del mummus" (un tros de diners falsos).
En Europa, el rei de Prusia Federico II El Gran, coneixedor de les virtuts d'aquest aliment, va ordenar la seva plantació en nombroses terres d'Alemanya en 1783.
En Amèrica és conegut com tarwi, especialment a Perú i Xile, on van ser utilitzats com aliment bàsic.
Els tramussos son un bon substitut per a les persones que no poden prendre soya o simplement que volen consumir altra proteïna vegetal o llegum diferent. Per als agricultors és també una solució quan solament tenen terrenys pobres o massa àcids ja que el altramuz creix molt bé en aquest tipus de terrenys.
Propietats dels tramussos
Històricament s'ha utilitzat molt per les seves propietats o facilitat per a expulsar els paràsits intestinales de l'organisme humà.
El lleuger sabor amarg del altramuz i el seu alt contingut en fibra li donen unes propietats antidiabéticas molt interessants. Serveix d'aliment tant per a l'home com per als animals.
El altramuz és ideal per al restrenyiment pel seu gran aporti de fibra.
Afavoreix la salut cardiovascular gràcies a la seva aporti d'àcids grassos.

Informació nutricional dels tramussos
(per cada 100 g.)
39 % de proteïnes.
24% de hidratos de carboni.
15 % de lípids o àcids grassos insaturados (oleic i linoleico)
24% de fibra vegetal.
Altíssim aporti proteic que ho converteix en una bona proteïna vegetal alternativa a la carn i a la soia. Remineralizant destacant el ferro (7´6 mg.) i el calci (180 mg.). Zinc, potasi, fòsfor, magnesi, vitamines del grup B i vitamina I. Encara que veiem que l'aporti dels tramussos en greixos és alt cal tenir en compte que estem parlant d'àcids grassos, que el seu aporti és beneficiós.
Existeix algun risc pel consum dels tramussos?
És cert que el sabor lleugerament amarg del altramuz es deu al fet que aquest conté alcaloides (esparteína, lupinina, àcid lupínico i lupanina) que podrien produir una intoxicació del sistema nerviós denominada latirismo. Aquest risc desapareix totalment bullint el llegum (com de fet es fa amb totes els llegums) o també desapareix deixant-la en remull amb aigua salada. És alguna cosa molt similar com el que ocorre amb la Yuca (mai es menja crua) Els hipertensos deuen cuidar el seu consum ja que, quan els vam comprar ja fets, poden venir massa salats.
Com incloure'l en la nostra dieta
En Espanya, els solem consumir nomes com aperitiu. Es deixen en remull amb aigua salada durant 24 hores. Després es colen i es posen a bullir (sense sal) durant uns 10 minuts i els passem per aigua freda. Ara es deixen cobertscobrits d'aigua (sense sal) que anirem canviant dues vegades al dia. AL cap de 15 dies, si els vam provar veurem que ja no amarguen. Els posarem amb aigua (ara salada per a la seva conservació) i ja els podem consumir. Però es comencen a utilitzar com proteïna vegetal alternativa a la soia. Com farina s'incorpora a aquells aliments típicament vegetarians (hamburguesas vegetals, salchichas tipus "frankfurts" que abans es trobaven solament a força de soia, patés vegetals, etc.) El altramuz també es poden incorporar als brous, amanides, potajes, etc.

Com exemple un paté de tramussos:
Ingredients:
100g de tramussos
2 tomàquets mitjans.
1 cullerada sopera d'oli d'oliva.
La molla d'una llesca de pa de motlle integral (sense el bord) Orenga i sal al gust.

Elaboració:
Esbandeix i pela els tramussos.
Renta i ralla els tomàquets.
Posa els altramuces i la ralladura dels tomàquets en el got de la batedora, afegix l'oli , la molla de pa desfeta i tritura fins a obtenir una crema homogènia amb teixidura de paté.
Condimenta amb sal i orenga al gust.
*La llesca de pa és per a donar-li teixidura i consistència , per tant controlar la quantitat segun el gust.

Mes receptes www.saladitos.com/és-hermabar-s-l--receptes.html

Estan investigant les seves propietats en temes com el síndrome metabólico: http://www.europapress.és/salut/notícia-altramuces-poden-combatre-sindrome-metabolico-20100302181035.html http://ozó21.blogspot.com/2010/02/els-altramuces-silvestres-andalusos.html

CURS D'AURICULOTERAPIA 2011

2010-04-06T11:21:00.000-07:00

L’auriculoteràpia és la utilització terapèutica de determinades tècniques d’acupuntura sobre el pavelló auricular. L’orella és un sistema reflex amb una estreta relació amb el sistema nerviós central. Al llarg del curs es tractaran tant l’auriculoteràpia francesa com la xinesa.

El curs s’estructurarà en 4 seminaris de cap de setmana més un dissabte de pràctica clínica.

1r. Seminari (26-27 de novembre 2011)

- Concepte d’auriculoteràpia. Camps d’energia M i R. Concepte d’Holón. Les reflexoteràpies.
- Breu història de l’auriculoteràpia. Xina, arribada a Europa, Nogier, auriculosintergètica.
- Anatomia i observació de l’orella. Diagnòstic i pràctica.

2n. Seminari (17-18 de desembre 2011)

- Com trobar els punts. Concepte de V.A.S. Pràctica.
- L’auriculoteràpia des de la Medicina Tradicional Xinesa (Yin-Yang, 5 elements, cicle de generació i cicle de control).
- L’auriculomedicina de Nogier (les 3 fases de l’orella, les freqüències i el seu significat).

3r. Seminari (21-22 de gener 2012)

- Els Punts Mestres de Nogier.
- L’auriculosintergètica: els eixos i les triangulacions.

4t. Seminari (18-19 de febrer 2012)

- Mètodes: bastonets, agulles, xinxetes, boles magnètiques, etc.
Pràctica.

Clínica ( 10 de març de 2012)

- Pràctica amb casos clínics.

Dates del proper curs d'auriculoteràpia:

Inici del curs: dissabte 9 d'abril de 2010 (1er seminari).
Durada del curs: 52 hores (12 h. per seminari + 4 h. de clínica).
Horaris: dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, diumenges de 10-14 h.
Preu del curs: 160 € de matrícula i 90 € per a cadascun dels 4 seminaris (excepte el de clínica, que no es paga).
Places limitades: màxim 12 alumnes per curs.
Professora: Mª Carmen Sanz. Acupuntora i sintergètica (Unitat de Medicina Natural de l’Hospital de Mataró).
Temps de salut 93 879 31 50

L'Estevia, dolça revolució

2010-02-22T08:10:00.000-08:00

L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerígen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica.
L'estèvia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, ja que la seva acció medicinal es basa en l'estimulació de la funció del pàncrees. També regula la tensió i és capaç de treure l’ansietat pel menjar. Als Estats Units, Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina, l'Índia, Austràlia i Thailàndia, entre altres països, s’utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació.
Ús medicinal de l'estèvia
D'acord amb nombrosos d’estudis i amb l’experiència de centenars de diabètics que l’estan consumint aquí a Catalunya i la resta de l’ Estat, es pot dir ben clar que és una planta que regula el sucre de la sang, que redueix la pressió arterial, que regula l´aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diurètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana. Recentment s'ha comprovat que millora les funcions cognitives i per tant és indicada en persones que necessiten millorar la memòria, la concentració i l'aprenentatge.
Observacions: les persones amb diabetis han d'anar comprovant els nivells de glucèmia per tal d'adequar la seva medicació als nivells que resultin de la presa d'estèvia. Igualment, les persones amb tendència a la pressió baixa i les que prenguin medicació hipotensora han de tenir en compte els possible efectes d'aquesta planta.
Més info a: dolça revolució

Fitoterapia Xinesa contra la grip A.

2009-10-05T00:27:00.000-07:00

Dos hospitals públics de Xina, que habitualment utilitzen la Medicina Tradicional Xinesa, estan utilitzant un remei a força de quatre plantes que avantatja en resultats al tamiflu, en el tractament de la grip A.

En l'hospital de Ditan, les primeres dades, ens diuen que de 117 malalts tractats, havien donat d'alta ja a 88 i la resta evolucionaven amb bon pronòstic.

Segons els metges xinesos el tamiflu, que és el medicament avalat per la OMS, afebleix l'organisme i augmenta la resistència dels virus; mentre que la fitoterapia xinesa, reforça la capacitat de l'organisme per a afrontar la malaltia. Afegir tambien, que té un cost sensiblement inferior.

El remei està compost per:

- lligabosc de japón ( lonicera japónica)

- menta haplocalyx

- isatis indigodica, i

- regaliz (glycyrrhiza glabra).

Acabar amb els mosquits de forma natural

2009-07-13T10:00:00.000-07:00

Visc en una casa en una vall, amb un riu. Certament un petit paradis, sobretot amb l'arribada del bon temps, per a la meva família i... per als mosquits!. És una lluita declarada, per a la qual ens hem "armat" de forma natural. Aquí us faig un llistat de antimosquitos naturals. Espero que us sigui util.

OLIS ESSENCIALS:

L'oli de citronela: repelente popular que s'aplica directament sobre la pell per a arruixar als mosquits en l'Índia, Europa i Estats Units. També es barreja amb la cera de les veles. També veles amb olor a lavanda o a llimona, encara que mai cal deixar-les enceses durant la nit. L'essència de Poliol (Mentha pulegium) s'empra a Amèrica com antimosquitos en els sabons, perfums, etc.

PLANTES AROMÁTICAS:

Plantar tests d'alfàbrega, fugiran de la seva olor que a nosaltres ens resulta agradable. El gerani amb essència de rosa, per exemple, és citat en treballs científics de diferents universitats nord-americanes com portador d'un perfum altament eficaç contra els mosquits. La cirrosa i la citronela, altres geranis aromáticos, també són molt efectius en aquest punt, per a obtenir resultats positius no n'hi ha prou amb conrear l'espècie i mantenir-la en el jardí, sinó que és necessari fregar les fulles de les plantes perquè efectivament acomiadin l'aroma que arruixa als mosquits. L'eucaliptus: Eucalyptus maculata citriodon (Myrtaceae), una planta que s'ha utilitzat tradicionalment (com oli).

Col·locar estratègicament en finestres i portes ramillets de plantes com espliego, romaní, farigola o eucaliptus. Segons els especialistes, l'olor d'aquestes plantes és la qual menys els agrada als mosquits, pel que creen un efecte parachoques contra l'insecte. Coure unes quantes fulles d'eucaliptus i posar el líquid que s'obté en recipients petits per a col·locar-los en totes les habitacions. El tanacetum (Chrysanthemum vulgare) les fulles seques constituïxen un eficaç repelent contra mosques, mosquits i rebutja fongs. Els pobles del desert penjaven les flors seques, que contenen piretro, en les barraques per a arruixar als insectes. Les preparacions amb piretrinas per a aplicar sobre la pell, no s'han popularitzat perquè solament repel·leixen de 4 a 5 hores... Les flors d'alfals: atreuen amb el seu néctar als mascles dels mosquits, els quals moren pel tòxic que contenen. Aquesta propietat es va explotar a Rússia, per a controlar-los en regions molt infestades. La higuerilla (Ricinus communis), es recomana conrear-la prop de les aigües estancades o al costat de les cases. La planta de hipérico pericó o hierbanís, seca i cremada, arruixa als mosquits. Es distribuïx en gairebé tot el país i es col·lecta principalment de juny a novembre.

ALIMENTACIÓ

Es creu que els insectes adoren a les persones amb nivells baixos de cinc, pel que el consum diari d'uns 60 mil·ligrams d'aquest element (contingut en cereals, carns, lactis, soia?) podria ser eficaç. Menjar all cru, ceba i oli de clau. Aquestes olors desagraden als mosquits ( també a moltes persones) i els mantenen allunyats. Ingerir aliments amb vit. B (ametlles, xampinyons, cigrons, llenties), que fa que la nostra pell desprengui una olor característica que nosaltres no percebem i que repel·leix als mosquits. Prendre llevat de cervesa (unes 3 cullerades al dia).

CONSELLS GENERALS -Col·locar un got de vinagre o una borsa plena d'aigua en la finestra. -Rociarse amb te de llimona. L'olor a llimona repel·leix a aquests insectes. -Evitar les colònies que desprenguin olors dolces. -No posar-se peces de vestir de colors brillants o fluorescents, que atreuen al mosquit.

PARANY PER A MOSQUITS Per ultim, us passo informació d'un parany per a mosquits que hem fabricat. Us passaré fotos i us dic el resultat en un parell de setmanes. Talla una ampolla de refresc de dos litres per la meitat i queda't amb la part de baix, però no llencis la de dalt. Barreja amb aigua calenta sucre bru. Quan tinguis l'aigua calenta barrejada amb el sucre, refreda-la fins a uns 40 graus i posa-la en la part de baix de l'ampolla. Afegix el llevat. No fa falta barrejar-lo. S'anirà creant diòxid de carboni. Tapa l'ampolla amb alguna cosa negre ( nosaltres utilitzem el plastic d'una borsa d'escombraries negres), posa-li la part de dalt dintre formant un embut i deixa'l en algun cantó. Els mosquits, se senten atrets per l'aigua dolça, entren, i no poden sortir. En dues setmanes veuràs la quantitat mosquits que has matat.

Gràcies Antonio, per la teva ajuda recopilant informació i amb la logística del parany.

PART NATURAL

2009-05-11T08:23:00.000-07:00

L'expressió "part natural" en molts àmbits s'interpreta com una nostàlgica volta al passat: parir sense epidural, sense oxitocina, parir sense això i sense allò altre. Allí on la taxa de cesàries és alta (Espanya i Sudamérica, per exemple), hi ha qui utilitza aquest terme per a referir-se a un part vaginal. Però part natural no és simplemento un part ?sense?, sinó aquell que es produïx gràcies a la meravella de la fisiologia, i en el qual els procediments obstétricos s'apliquen únicament en cas de necessitat. No és possible assistir dignament a una dona parturienta sense comprendre la veritable naturalesa del part: és un esdeveniment involuntari, tant com el somni o l'orgasme, encara que molt més complex. Tots sabem el que ocorre quan un tracta de controlar o dirigir mentalment aquests processos: simplement no ocorren. La sola pretensió de controlar un procés involuntari ho inhibeix, i això és el que succeïx amb el part hospitalari. Aquest és el motiu pel qual quan la dona arribar a l'hospital, la dilatació sovint s'estanca. Quan el part s'inhibeix, es prepara el terreny per a tot tipus de procediments que substituïxen la funció d'una naturalesa que en aquestes condicions, òbviament, no pot funcionar: estimulació amb oxitocina, episiotomía, anestèsia, fórceps, cesàries innecessàries ? se substituïx un procés natural sofisticat i savi per un conjunt de tècniques encaminades a resoldre els problemes sovint creats per ella mateixa. I també per a sotmetre un procés amb un ritme propi al ritme accelerat que establix l'hospital.

VIST A:"La Revolució del Naixement". Isabel F. del Castell Ed. Granica 2006

Les micorrizas: simbiosi fong-arrel

2009-04-23T03:46:00.000-07:00

Aproximadament el 90% de totes les espècies vegetals viuen en simbiosis amb una gran quantitat de fongs del sòl. Aquesta comunitat de vida és denominada MICORRIZA. Les micorrizas són òrgans formats per l'arrel d'una planta i el micelio d'un fong.

Funcionen com un sistema d'absorció que s'estén pel sòl i és capaç de proporcionar aigua i nutrientes (nitrogen i fòsfor principalment) a la planta i protegir les arrels contra algunes malalties. El fong per la seva banda rep de la planta sucres provinents de la fotosíntesi, bàsicament midó. Existeixen milers d'espècies de fongs micorrícicos que formen aquesta simbiosi amb les plantes i arboles. Els fongs micorrícicos es fan visibles quan formen carpóforos (tòfones o bolets, el ?fruit? del fong. No totes les espècies de fongs estableixen aquestes relacions simbióticas. Les micorrizas VAM (Vesicular-Arbuscular-Micorrizas) són les més interessants per a utilitzar en els nostres cultius, aquestes penetren en el teixit cortical de l'arrel de la planta i provoquen una infecció progressiva de les cèl·lules de l'escorça. En aquest procés, la micorriza arbuscular forma en les cèl·lules de l'escorça extrems de hifas ramificats, similars a un arbre (arbúsculos), que actuen en qualitat d'òrgans nutritius, mitjançant els quals té lloc el metabolisme simbiótico entre fong i planta. L'efecte més important que produïxen les micorrizas arbusculares (Dt.) en les plantes és un increment en l'absorció de nutrientes del sòl i aigua que es traduïx en un major creixement i desenvolupament de les plantes (Jakobsen, 1992; Sanders i Tinker, 1973).

Resumint : La planta:

- Creix millor (doncs el fong permet absorbir millor l'aigua i els minerals necessaris, estimulant el creixement de l'arrel)

- Millora de l'absorció de fosfat i altres nutrientes.

- Està més protegida dels efectes tòxics provocats per elevades concentracions de determinats minerals.

- Resisteixen millor la falta d'aigua

- Estan més protegides enfront de l'atac de patògens.

- Estimula el enraizamiento i creixement de plántulas.

- Ajuda a superar situacions de stress ambiental.

El fong a canvi obté el seu aliment de la planta.

Existeixen en botigues especialitzades en cultiu alguns preparats que contenen esporas de fongs micorriza que es poden aportar en la sembra o en el trasplantament el més prop possible de l'arrel. La metodologia més comunament utilitzada en la inoculación de fongs formadors de micorriza arbuscular és la de dipositar una determinada quantitat de inóculo sota sistema radical de la planta que es vol micorrizar (les quantitats de inóculo dependran de la grandària i edat de la planta, i del lloc on aquestes creixeran; a més de la rapidesa amb que interessi arribar a la formació de la simbiosi). També és factible barrejar el inóculo amb el substrat de cultiu, a pesar que les quantitats de inóculo requerides sempre resultaran majors. Quan introduïm la planta juntament amb les micorrizas en el substrat és convenient regar abundantment per a hidratar les esporas i activar-les. No és convenient l'aplicació de fungicidas o insecticidas de síntesi química, evitant també l'aplicació de fertilitzants solubles amb altes concentracions de NPK, ja que resultarien tòxics per a la flora microbiana i disminuïxen l'eficàcia dels micorrizas.

Es pot conrear la micorriza el problema és que requereix un poc d'infraestructura:

S'agafen uns quants agregats d'argila i es posen en un mitjà isotònic (en farmàcies venen) les esporas de micorrizas en aquest mitjà se separen a l'agitar-se diversos minuts. si observes en una lupa o microscopi les esporas s'han de visualitzar ja que es tracta de gigaesporas (molt grans). si es veuen les gigaesporas (a la meva m'han venut micorrizas sense haver micorrizas) cal posar diversos agregats d'argila amb esporas en un mitjà selectiu de fongs que impedeixi el creixement bacterià i mantenir-lo uns dies a 28ºC. aquests mitjans es poden comprar a distribuïdors per a laboratoris. el més barat és l'extracte de malta. Al cap d'uns dies el brou es tornarà tèrbol ja que les esporas han germinat i es estan multiplicat. Aquest brou tèrbol s'afegix a una farina d'arròs per exemple o de blat barrejada amb algun substrat que eviti el apelmazamiento (vermiculita per exemple) prèviament esterilitzat (20 minuts en l'olla expres). Els micelios deuen créixer si tot va bé. És molt important la higiene en tots els passos i fer-lo els trasbases prop d'una flama que creu corrents d'aire ascendents perquè no entrin microorganismes no desitjats. tots els utensilis i mitjos deuen esterilitzar-se prèviament (en una borsa i a l'olla expres).
vist a:infojardin

Tractament natural de les esquerdes en peus i mans

2009-02-19T03:51:00.000-08:00

Són moltes les persones que amb el fred extrem pateixen doloroses esquerdes tant en mans com en peus. En el mercat hi ha multiples productes a l'ús, però per experiència pròpia us aconsello l'ús de la henna (colorant obtingut de la Lawsonia inermis) .

Rep molts noms depenent del país , el més utilitzat és la trascripción de l'àrab henna, en l'Índia es coneix com mehndi. El nom en castellà és Alheña.

Lawsonia inermis és la planta de la qual es recullen les fulles, s'assequen i es trituran fins a convertir-les en una fina pols que s'utilitza per a tenyir, és la pols de henna. És una planta gran de flors blanques petites i oloroses que podem trobar en el Nord d'Àfrica, l'Índia i l'Orient Mig.

El seu principal ús és el de tint natural amb un fort color marró ataronjat. En l'actualitat, podem trobar en el mercat barreges de henna per a tenyir el cabell amb diferents colors, hem de tenir molt clar que duen productes químics afegits per a aconseguir aquests colors, la henna natural solament tenyirà de marró ataronjat. Quant mes fresc sigui la pols de henna més fort serà el seu color i més durador. L'ús de la henna es remunta a cinc mil anys, la teoria mes acceptada és que es va començar a usar en l'Antic Egipte, i des d'allí es va estendre el seu ús als altres països del Nord d'Àfrica i Orient Mig fins a arribar a la Índia. S'han trobat mòmies amb restes de decoracions de henna, pintures rupestres on es veu una princesa amb les mans i peus decorats amb henna, fins i tot es diu que el profeta Mohammed la usava per a tenyir-se la barba. Durant segles s'ha utilitzat per a tenyir la roba, però el seu ús més habitual és per al cabell i per a fer decoracions corporals. A més, a la henna se li han atribuït propietats curativas i màgiques, en algunes cultures es considera sagrada. Té un efecte refrescant sobre la pell, si l'apliquem sobre el pèl reduirà el nivell de greix i farà que el pèl estigui més fort i tingui més cos. Es diu que si no fora per les mascarillas de henna, les dones musulmanes que duen tot el temps el cap cobert amb un mocador se'ls podriria el cabell. Una part important de les cerimònies nupciales islàmiques, hindús i monges sefardíes, és la decoració amb henna de les mans i peus de la núvia. En El Marroc, on aquesta celebració dura tres dies, la primera nit és la festa on es farà aquest ritual, a casa de la núvia es reuniran les seves millors amigues, a xerrar i ballar mentre una tatuadora de henna farà la complicada filigrana amb que es decoraran les seves mans i peus, això pot dur unes tres hores pel complicat dels dissenys. Acabat el dibuix es cobriran i embolicarà la henna cuidant de no espatllar el disseny i no es retirarà fins a l'endemà. Encara que normalment la decoració amb henna està reservada a la núvia, en algunes regions de la Índia també es decoren les mans del nuvi amb motius reservats als homes.

Algun estudi recent no contrastat, afirma que el tractament amb henna és benèfic en la Eritrodisestesis palmar-plantar,tambien denominada síndrome de mà-peu. És un quadre clínic que es presenta com reacció adversa després d'un tractament de quimioterapia amb els següents fàrmacs: capecitabina, citarabina, clofarabina, floxuridina, fluorouracilo, idarrubicina, i doxorrubicina liposomal. També s'ha descrit aquesta síndrome després de l'administració d'alguns anticossos monoclonales i fàrmacs utilitzats en el tractament de càncer (sorafenib, suratinib i altres inhibidors de la tirosina kinasa) el quadre es caracteritza per envermillent dels palmells i/o de les plantes dels peus, inflor, una sensació d'ardor o formigueig i rash. Quan és greu, s'observen els següents símptoma: esquerdes, butllofes, nafres i úlceres i intens dolor. Aquest pot ser tal que el pacients és incapaç de caminar o d'utilitzar les mans.

Si és el vostre cas o conoceis a algú que ho pateixi, no dudeis en intentar-lo, ja que no presenta cap sintoma advers. I em conteu l'experiència.

Tractament de alopecia areata amb acupuntura

2009-02-09T03:33:00.000-08:00

Tractament de la alopecia areata amb acupuntura:
Ens trobem una caiguda del cabell, en plaques arrodonides de diferents diàmetres, localitzades principalment en la zona frontal, temporal i apical. En les àrees afectades el cuir cabellut és totalment llis.
Normalment el pacient ens refereix que la caiguda va ser progressiva i que després van aparèixer les plaques.
Generalment això ocorre després d'una situació d'estrès perllongat.
Són pacients amb tendència a la irritabilidad i amb poca expressivitat del seu disgust.
Podem trobar una llengua de color violáceo, i un pols corda i rugos (Xuan, Es).
El nostre diagnòstic seria així una èxtasi sanguínia, associada a un bloqueig de Qi hepàtic.
El tractament que aplicarem és l'estimulació circulatòria sanguínia amb l'activació de la circulació en els capil·lars locals (Luo) associat a un desbloquejo de Qi hepàtic, tonificación de melsa i estomago.
Punts triats:
Punts locals: amb la tècnica de circumscripció Wei Ci Fa envoltant les plaques sense cabell i també punts dolorosos a la pressió.
Punts dista'ls: 4 IG,11 IG, 17 V,18V, 10B, 36I, 6B, 3H.
A considerar el control del possible foc de cor amb 7C, 6PC.

Tractament natural per a la caida del cabell

2009-02-09T03:03:00.000-08:00

Per què cau el cabell ?
És un conjunt de multiples factors: Una dieta freturosa de nutrientes bàsics, infeccions, stress, anèmia, excés de cosmètics problemes de tiroides, són factors que col·laboren a la pèrdua del cabell.
Tambien els efectes col·laterals de tractaments com la quimioterapia o les radiacions, per exemple.
No obstant això, la Alopecia Androgénica és la més comuna i afecta a la majoria dels homes. El 90% dels homes majors a 21 anys presenta alguna recessió en la zona frontotemporal i el 50% dels homes majors a 40 anys té la zona de la coronilla despoblada. Les responsables de la alopecia androgénica són l'enzim 5-alfa-reductasa i l'hormona testosterona. L'enzim converteix la testosterona en dihidrotestosterona (DHT) qui finalment s'encarrega de reduir els fol·licles fent que les membranes del cuir cabellut es tornin rígides, l'estructura folicular rep menys irrigació sanguínia i els cabells nous són més febles i fins que el normal. Al final del procés, els fol·licles s'atrofien i el cabell que cau no és reemplaçat per cabell nou.
Quan el pèl cau, el fonamental és evitar que segueixi aquest procés i després l'important consisteix a recuperar el perdut.
Es pot utilitzar diversos tractaments per a combatre la caiguda del cabell com els següents:

Loción de nous i oli d'oliva:
Ingredients: 250 centilitros d'oli d'oliva i 8 nous pelades i trossejades.
Preparació: Col·locar l'oli d'oliva en un got i afegir les nous.Deixar descansar durant set dies en un lloc fresc. Agitar la preparació cada nit.
Utilització: Untar els dits amb l'oli, aplicar-lo sobre el cuir cabellut i masajear amb suavitat. Després de tres hores, rentar el cabell. Aquest oli pot usar-se tres vegades al mes.

Recepta anticaída amb aloe vera
Ingredients: 1 tros d’ aloe vora , aigua.
Manera d'aplicació: Tallar un tros de aloe vora d'aproximadament 10 centimetros i extreure la pasta interna de la penca. Amb ella, es masajea el cuir cabellut barrejat amb aigua calenta durant uns set minuts. Després, deixi que actuï per una hora i finalment esbandir amb aigua tèbia primer i freda després.

Aliments per a combatre la caiguda del cabell o alopecia
Ortiga. Aquesta planta s'ha considerat sempre molt eficaç contra la caiguda del cabell. A més, d'usar-se externament en champúes i lociones, també es recomana el seu consum mitjançant infusión (bullir 3 minuts i deixar en repòs 20).
Llevat de cervesa És un dels millors suplements per al cabell perquè és l'element natural que aporta més vitamines del complex B, bona quantitat d'aminoàcids essencials i diversos minerals, entre ells el fòsfor. Tres cucharaditas de llevat de cervesa al dia, espolvoreada sobre els menjars, o barrejada amb aigua o amb algun suc.
Créixens. Aquest aliment inclou nombroses vitamines i minerals imprescindibles per al cabell. Convé utilitzar-los amb freqüència en la nostra dieta habitual.

Altres aliments aconsellables: germen de blat, melaza fosca, llavors de girasol,llavors de sèsam negre, cereals integrals, marisc (el coure que contenen influïx positivament sobre els pigments de la pell)

Tractaments naturals per a les plagues en un hort biològic

2009-02-02T02:33:00.000-08:00

Crisantemo (piretro)

Acció: Control d'insectes del sòl i del follaje.

Recepta: Pols de piretro: la flor del piretro es mol després de seca, obtenint una pols el més fi possible. Per a alentir la pèrdua del principi actiu, la pols s'ha de barrejar amb substàncies absorbents com guix o talc. També s'aprofita tiges i fulles amb menor concentració del principi actiu, assecant-los i molent-los finament.

Aplicació: Aplicar amb un envàs de talc sobre la planta, en el sòl.

Tomàquet

1ª Acció: Contra pieris brassicae (papallona blanca).

Recepta:Brots i fulles: triturar bé 2 grapats de mans plenes de la planta, deixar reposar durant 12 hores en 2 litres d'aigua.

Aplicació: En qualsevol època. Durant el vol de la papallona blanca, tots els dies. Aplicar sobre la planta.

2ª Acció: Control de pugons i altres insectes petits.

Recepta:Cocimiento de fulles i tiges: es bull aproximadament 1 hora en 2 tasses d'aigua (es va agregant l'aigua que s'evapora), 250 grs. de tiges i fulles, el més picat possible i 1 gr. de carbonat de sodi. Després de bullit i colat, es completa a 1 litre d'aigua.

Aplicació: Es polvoritza sobre les plantes.

Tabac

1ªAcció: Insecticida contra pugons, cucs, etc.

Recepta:65 grs. de pols de tabac, (pot ser el dels cigarrets), s'aboquen en 2 tasses d'aigua bullint, tapar i deixar en repòs per 1 dia. Després es cola i es completa a 1 litre d'aigua en el qual van ser col·locats 10grs. de sabó comú, prèviament diluïts en un poc d'aigua calenta.

Aplicació: Sobre la planta. Insecticida contra pugons, cucs, etc.

2ªAcció:Per al control d'algunes plagues del sòl, especialment pugons i conchuelas de vida subterrània.

Recepta:Fulles seques i fetes pols.

Aplicació:Sobre el sòl

TRACTAMENTS NATURALS PER AL MAL DE CAP

2009-01-12T04:30:00.000-08:00

TRACTAMENTS NATURALS PER AL MAL DE CAP

Eviti l'alcohol i la cafeïna, que per si sols poden provocar el mal de cap. La falta de líquids és una causa comuna de mal de cap. Prengui de 6 a 8 gots d'aigua per dia i augmenti considerablement la quantitat en clima calent o quan fa exercici. Si l'oficina que treballa és molt tancada, tracti d'obrir les finestres perquè l'aire circuli. Si això no és possible, compri una planta i posi-la prop del seu escriptori, li ajudarà a purificar l'aire de forma natural.

Aromaterapia

-Menta (menta x piperita) La menta ajuda a alleujar el dolor

-Alfàbrega (Ocimum basilicum)Calma el dolor en forma natural

Aplicació: Apliqui unes gotes d'oli essencial d'una de les herbes en un pany mullat en aigua ben freda i col·loqui'l sobre el front per 10 minuts. Per a mals de cap deguts a un refredat, prengui unes gotes d'oli essencial de lavanda i fregui-la en les temples, o faci inhalacions amb eucaliptus. Si és mal de cap és a causa de estrès, tracti'l col·locant unes gotes d'oli essencial d'alfàbrega en un mocador i olori el mocador durant el dia. També pot aplicar les gotes de l'oli a la funda del coixí abans de dormir.

FITOTERAPIA

-L'herba Kava Kava: Ajuda en el control de l'estrès i l'ansietat, regulant la secreció de químics cerebrals cridats neuropéptidos, també coneguts com els químics feliços. Activa aquests químics que calmen, com la serotonina. La Kava Kava, té 2 accions principals: calma l'ansietat i tensió mental i secundàriament, actua com relaxant muscular, relaxant el múscul llis dels gots sanguinis. De manera que la combinació és molt bona per a mals de cap causats per tensió L'herba també s'ha indicat per als pacients amb mal de cap causat per problemes de l'articulació temporo-mandibular o els persones que sonen les dents quan dormen.

-L'herba Feverfew (Tanacetum parthenium):És un remei popular, part d'un estudi clínic que es va realitzar en la Universitat de Exeter a Anglaterra (Cephalgia 12/98, 18 (10):704-8) i publicat en la prestigiosa revista mèdica Lancet?en 1988. Els investigadors van anotar que l'herba Feverfew disminueix la freqüència d'atacs de migranya i la intensitat del dolor. L'herba reduïx la calor i la inflamació en el cap, perquè té compostos anti-inflamatorios que actuen en els gots sanguinis del cap, ajudant a mitigar el dolor de la cefalea tensional i la migranya.

-Jengibre (Zingiber officinalis)Pot alleujar la migranya, especialment la qual s'acompanya de nàusea.Lavanda (Lavendula officinalis)Comunament utilitzada en mal de cap tensional.

-Passionflower (Pasiflora incarnata) Pot alleujar l'estrès i la tensió muscular que contribuïx al mal de cap. -Scullcap (Scutellaria lateriflora)Dóna bons resultats sobretot en mal de cap tensional, associat amb cansament mental o físic.

-Tija de Sauce (Salix alba) Alleuja el dolor perquè té substàncies semblants a la aspirina.

Suplements

-Vitamina B2: Investigacions clíniques realitzades a Bèlgica, en la Universitat de Liege, publicades en la revista ?Neurology? (1998, volum 50, p. 466-470) van trobar la connexió entre la vitamina B2 i l'alleugeriment del mal de cap. Després de 3 mesos de prendre vitamina B2 (Riboflavina), els pacients van experimentar menys episodis de migranya que els pacients del mateix grup que van prendre placebo .

-Vitamina B6: És un component necessari per a elevar els nivells de la serotonina (químic natural cerebral), que disminuïx el risc de l'aparició del dolor.

-Magnesi: Nutriente important anti-estrès. Ajuda a relaxar el múscul llis dels gots sanguinis i disminuïx el risc de l'aparició del dolor i pot alleujar la migranya. La migranya produïx constricción dels gots sanguinis, el magnesi dilata els gots sanguinis. En un estudi clínic publicat en la revista Clinical Science (1995; vol. 89; p.633-646) en el Centre del Mal de cap de Nova York. Després que 40 pacients amb mal de cap van ser injectats amb magnesi, la resposta a l'alleugeriment del dolor va ser positiva. Els investigadors suggereixen que el magnesi també treballa en els receptors dels neurotransmisores (químics cerebrals) bloquejant els missatges de dolor. I probablement la raó mes comuna de l'estrès és que depleta al cos de magnesi. L'estrès pot produir el mal de cap, disminuint els nivells de magnesi

Ulleres de cristall liquido per al tercer món

2008-12-28T23:55:00.000-08:00

La idea de les lents adaptables, desenvolupada pel professor Josh Silver, ara retirat, de la Universitat de Oxford, consisteix a desenvolupar unes ulleres que cada persona pugui adaptar a les seves necessitats de correcció per si mateix, sense necessitat que intervingui un òptic en el procés. Es calcula que més o menys la meitat de la població mundial necessita algun tipus de correcció ocular i milions de persones no tenen accés ni possibilitat d'acudir a l'oculista i menys encara de comprar-se un parell d'ulleres. Les ulleres de Silver es basen que com més gruixuda és la lent, major és la seva capacitat correctora. Entre les dues lents rígides de plàstic hi ha una membrana flexible que pot rellanarse amb més o menys quantitat de fluid transparent. L'usuari de les ulleres pot graduar la quantitat de fluid que entren en la lent. Quan troba l'ajustament adequat tanca el pas de fluído estrenyent un cargol. Un procés senzill que segons els investigadors qualsevol és capaç de fer amb una mínimes indicacions.

Actualment unes 30.000 persones ja estan utilitzant les ulleres de Silver en una quinzena de països. Poques encara, segons el físic, que per a 2009 pretén distribuir un milió de les seves ulleres a Índia. L'objectiu és millorar el disseny actual, reduir el preu d'aquestes ulleres fins a un dòlar la unitat i per a 2020 haver lliurat mil milions de parells entre els més pobres.

vist a: guardian. co. uk

microsiervos.com

Joguines ecològiques

2008-12-22T04:16:00.000-08:00

A l'hora d'escollir els regals dels més petits una bona idea són les joguines ecològiques que no solament protegeixen la salut del nen, sinó que són més respectuosos amb el medi ambient. Escollir les joguines adequades és una tasca important perquè probablement passaran molts hores manejant-los, de manera que és imprescindible proporcionar-los aquells que a més de divertits o de satisfer les seves peticions als Reis Mags siguin els adequats per a la seva edat, contribueixin a la seva formació i no continguin materials tòxics o contaminants. Per a garantir això últim les joguines han de complir una sèrie de normes establertes per les lleis amb la finalitat de protegir la salut del nen. Aquestes tenen el seu origen en les directives europees, concretament la 88/378/CEE i la 93/68/CEE, que han estat posteriorment traslladades a les respectives legislacions nacionals, i ampliades en alguns casos per certes normes autonòmiques. Generalment solen incidir en un etiquetatge que especifiqui l'edat adequada per a cada joguina, que aquests no tinguin parts que puguin ser empassades accidentalment pel petit i que no contingui materials, ja sigui en la seva estructura o en els tints, que puguin ser tòxics. Cal procurar que els materials dels quals estiguin fets les joguines siguin naturals i biodegradables. És la millor forma de protegir en primer lloc la salut del petit i de passada reduir la contaminació tant durant la seva fabricació com en l'inevitable moment en el qual aquesta joguina acabi els seus dies en les escombraries. Les joguines ideals en aquest aspecte són aquells compostos de fusta, suro i paper o cartró reciclats. A més, les pintures han de ser el resultat de tints vegetals i que no continguin metalls pesats i dissolvents químics. També resulten preferibles aquells que no tinguin piles, però en cas que disposin d'elles cal tenir molt present que aquestes no han de convertir-se en una joguina per si mateixes en mans dels nens. Les piles contenen metalls pesats molt tòxics i no han de ser manipulades i deixar exposat el seu contingut. Per això és preferible usar piles recargables i quan la seva vida útil s'esgoti dipositar-les en en lloc adequat per al seu reciclatge. Però no solament les piles han de reciclar-se. Tot la joguina pot ser reciclat, especialment aquells que continguin materials plàstics o metàl·lics. Però una bona opció, en cas que la joguina ja hagi caigut en desús però estigui bé conservat, és la de regalar-se'l als germans més petits del nen, a altres nens que es coneguin o bé donarlo a alguna associació benèfica que ho distribueixi entre nens amb escassos recursos. Hi ha nombroses ONGs i ajuntaments encarregats d'això, que en època nadalenca sol organitzar campanyes de recollida de joguines. Joguines que ensenyen a cuidar del medi ambient. Finalment referent al món de les joguines no podem deixar de costat aquells que ensenyen als petits a tenir una major consciència mediambiental. I no oblidar que la millor joguina és que juguis amb ells.

vist a: butlletins repsol

L’Hospital de Mataró es podria quedar sense el servei gratuït de teràpies naturals

2008-12-15T01:07:00.000-08:00

La prova pilot sobre les medecines naturals en malalts de càncer i lumbalgia s’acabarà a finals d’any i no té la continuïtat garantida.
Els malalts de càncer i afectats per lumbalgia que s’han beneficiat de la prova pilot de teràpies naturals duta a terme a l’Hospital de Mataró es quedaran sense aquest servei gratuït a partir de l’any vinent. El programa pilot, iniciat al juliol del 2005, es clourà a finals d’any i, malgrat els bons resultats obtinguts fins ara, la seva continuïtat no està garantida. Fonts de l’Hospital de Mataró expliquen que en qualsevol cas, la unitat de medicines naturals continuarà funcionant en l’àmbit privat com fins ara, és a dir, de pagament. Segons recorden, la prova pilot endegada al 2005 per estudiar els beneficis de les teràpies naturals s’ha centrat en el tractament de malalts de càncer, mals d’esquena i malalties laborals
Dels estudis realitzats (que abracen el camp de l’oncologia i les malalties òssies i musculars) es desprèn que s’ha aconseguit una reducció d’un 50% del nivell de dolor que experimentaven els pacients, i s’ha reduït un 40% la medicació que prenien per fer front a la seva malaltia. Per això, lamenten que la Unitat de Medicines Naturals deixi de rebre la subvenció de la Generalitat quan a més, segons asseguren, té dos estudis pendents de realitzar: un amb persones que pateixen fibromiàlgia, i l’altre sobre la correcció de la mala posició fetal. Per últim, defensen aquest servei ja que permet abaratir costos al sistema sanitari, ja que no requereix de maquinària d’alta tecnologia per poder-se aplicar, i permet reduir també la despesa en medicaments.

vist a : El diari digital de Mataró

«Volem millorar el planeta per mitjà de la formació»

2008-11-24T04:24:00.000-08:00

El divendres, 21 de novembre, diversos grups de treball han presentat a la seu de la UOC les seves propostes per a posar en marxa, en un futur, l'EcoUniversitat.

Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, ha explicat que «es tracta d'un projecte educatiu virtual que vol reunir idees i alternatives científiques, tecnològiques, socials, econòmiques i comercials per a encaminar la societat cap a la sostenibilitat ambiental». A més, ha declarat la voluntat de «millorar les condicions de vida de les persones i del planeta per mitjà de la formació».

El representant del grup de salut ha dit que volen una entitat docent especialitzada en salut i que tracti de medicines alternatives, com l'homeopatia, la medicina xinesa, l'acupuntura, etc.

vist a: UOC.eshttp://http://www.uoc.es/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies/2008/noticia_156.html

Consell Internacional de les 13 Àvies Indígenes

2008-11-13T04:20:00.000-08:00

A l'octubre de 2004 tretze àvies indígenes procedents de diversos llocs del planeta es van reunir prop de Nova York. Van assistir allí en resposta als senyals que indicaven que havia arribat el moment anunciat en antigues profecies comunes a tots els seus pobles. Aquestes profecies deien que arribaria un temps que elles serien cridades a unir-se per a salvar a la Mare Terra i tots els seus fills. En aquesta esperançada trobada elles van crear el "Consell Internacional de les 13 Àvies Indígenes", el manifest de les quals reproduïm a continuació: "Som 13 àvies indígenes.Venim de la selva Amazónica, del Cercle Polar Àrtic de Nord Amèrica, del gran bosc del nord-oest americà, de les vastes planicies de Nord Amèrica, dels altiplans d'Amèrica Central, de les Blacks Hills del sud de Dakota, de les muntanyes de Oaxaca, del desert del sud-oest d'Amèrica, de les muntanyes del Tibet i de la selva d'Àfrica Central.Afirmant les nostres relacions amb la medicina tradicional i amb les comunitats de tot el món, hem estat reunides per la visió comuna de formar una nova aliança global.Nosaltres som el "Consell Internacional de les Tretze Àvies Indígenes". Ens hem unit com una sola dona en una aliança d'oració, educació i sanación per a la Mare Terra. Treballem per tots els seus habitants i per tots els nens de les pròximes set generacions.Estem profundament horroritzades per la destrucció sense precedent de la Mare Terra, per la contaminació de l'aire, aigua i sòl; per les atrocitats de la guerra, el flagell global de la pobresa, l'amenaça de les bombes nuclears, el malbaratament de la prevaleciente cultura del materialisme, les epidèmies que amenacen la salut dels éssers de la Terra, l'explotació de les medicines indígenes, i la destrucció de les nostres maneres de vida.Nosaltres, el Consell Internacional de les Tretze Àvies Indígenes, creiem que les nostres maneres pacífiques de gestió i maneres ancestrals d'oració i sanación són vitalment necessaris avui. Ens hem unit per a nodrir, educar i formar als nostres nens. Per a defensar la pràctica de les nostres cerimònies i declarar públicament el nostre dret a usar les nostres plantes medicinales lliures de restricció legal. Ens hem unit per a protegir les terres on les nostres gents viuen i de la qual depenen les nostres cultures, per a salvaguardar l'herència col·lectiva de les medicines tradicionals. En resum, per a defensar la Terra mateixa. Creiem que els ensenyaments dels nostres ancestres il·luminaran el camí per aquest futur incert.Ens unim amb tots aquells que honren a l'Esperit, amb tots aquells que treballen i oren pels nostres nens, per la pau mundial, i per la sanación de la nostra Mare Terra.Per totes les nostres relacions."

vist en:la arboleda de gaia

Reivindicant el boniato

2008-11-03T01:03:00.000-08:00

El boniato ha estat una assegurança alimentosa per a l'home i els seus animals pel seu fàcil cultiu i valor nutritiu. Els seus hidratos de carboni d'absorció lenta i la seva riquesa en vitamines i altres compostos antioxidants procuren energia i reforcen la salut. L'aroma del boniato sol acompanyar al de les castanyes europees , però les seves possibilitats en la cuina van molt més allà. El seu gran poder antioxidant i el seu equilibrat aporti d'energia obliguen a reivindicar per a ell un paper més destacat en la taula. La densitat nutritiva del boniato és molt alta. Les seves nutrientes majoritaris són els hidratos de carboni, composts per igual per midons complexos i sucres simples. Les proteïnes, encara que moderades (1,7%), tenen un perfil d'aminoàcids molt adequat per al seu aprofitament, i són riques en un dels cridats essencials, la metionina, normalment escàs en el regne vegetal. Els seus greixos són mínimes. Com revela el color ataronjat de la polpa el boniato és ric en vitamina A, en forma de betacaroteno, gairebé tant com la pastanaga, encara que també destaca el seu contingut en vitamines C, B6, B5, B1 i B2 . Quant a minerals, sobresurt el seu aporti de manganès, potasi, coure i ferro. A més és ric en fenoles i flavonoides que, juntament amb proteïnes com el glutatión i les seves vitamines, li confereixen un poderós efecte antioxidant. Les persones amb trastorns renales, propensió a la formació de càlculs, o amb deficiències de certs minerals han de moderar la ingesta d'aquest aliment pel seu contingut en oxalats.La seva càrrega glucémica benvolguda, una vegada cuit o rostit amb pell i sense sal, és de 7, el que indica que al transformar-se la glucosa passa lentament a la sang sense provocar pujades brusques d'insulina. Un poderós antioxidant Una de les propietats del boniato més destacables per a la salut és el seu esmentat efecte antioxidant. A més dels nombrosos compostos amb aquesta activitat que conté i les sinergies que es produïxen entre ells, els nivells d'alguns són molt alts i la seva acció es manté després de cuinar l'aliment. El glutatión intervé en l'eliminació dels radicals lliures i de toxines com el cadmi, el paracetamol o alguns contaminants del tabac. A més potencia l'activitat d'altres antioxidants com la vitamina C i I, i ajuda a regenerar aquesta última. El betacaroteno ajuda a prevenir cataractes, certs tipus de càncer i trastorns cardiovasculars, i a millorar el sistema immunitari. El boniato o batata violeta és a més ric en antocianinas, un dels pigments que li donen el seu bonic color, també d'acció antioxidant, i que resulten beneficioses per a reduir la inflamació en certs trastorns com la artritis reumatoide, la artrosis o l'asma. L'altre benefici destacat del boniato, encara que es requereixin més estudis en aquesta àrea, és la seva capacitat per a estabilitzar el nivell de glucosa en la sang i reduir la resistència a la insulina, el que ho faria adequat en casos de diabetis. Molt versàtil La seva teixidura i el seu sabor s'adapten a la perfecció a qualsevol recepta. Qui mai ho hagin cuinat, poden fer el mateix que amb una patata, i igual que aquesta, mai ha de menjar-se cru. Normalment el boniato es rosteix o es cou. I sol fer-se enter i amb la pell, que després es retira.

Aprofitar l'aigua de pluja

2008-10-27T03:10:00.000-07:00

Aproximadament només la meitat de l'aigua que utilitzem en la llar és necessari que resulti potable. La resta, és a dir, la qual usem en la rentadora, la cisterna del vàter o el reg, pot provenir de l'aigua de pluja si s'instal·la el sistema adequat per al seu aprofitament, una forma eficaç per a estalviar i combatre la sequera. Tradicionalment l'aigua que emprem en les nostres llars ha provingut de la xarxa de subministrament. Un subministrament que tal com ens recorden periòdicament les factures no resulta gratuït i que, en el cas de moltes parts d'Espanya ( especialment en el seu vessant mediterrani) exigeix uns recursos hídriccs cada vegada més dificiles d'obtenir. Amb un consum mig d'uns 150 litres diaris per habitant resulta imprescindible que prenguem mesures. Una mesura molt eficaç està en l'aprofitament de l'aigua de pluja. Recollir l'aigua de les teulades - relativament neteja en comparació d'altres fonts- permet servir-se d'un recurs que habitualment és desaprofitat. En països del Nord d'Europa com Alemanya es tracta d'una solució cada vegada més estesa. En Espanya diversos ajuntaments subvencionen o exigeixen en els seus ordenances que els habitatges disposin d'aquests sistemes d'aprofitament. El cost de l'equipament requerit està entorn dels 2.000 euros per habitatge i pot anar unit a un sistema de reutilización de les aigua grises, que neteja l'aigua ja usada en la casa per a tornar a emprar-la en els usos que no requereixin aigua potable. Aquest sistema consisteix a connectar els canalons de la teulada a un dipòsit, a través d'un sistema de filtrat per a eliminar impureses. El dipòsit ha de contar un sistema de gestió de l'aigua connectat també a la xarxa general de subministrament que permeti reutilitzar aquest aigua en l'habitatge sense perill que mai arribi a interrompre's el flux en cas que pas molt temps sense ploure, així com abocar l'aigua sobrant quan el dipòsit estigui ple. Finalment una bomba permetrà utilitzar aquest aigua en la cisterna del bany, les boques de reg del jardí, la presa d'aigua de la rentadora o per a rentar el cotxe.

Neteja de cutis natural

2008-10-23T01:47:00.000-07:00

Unes receptes molt senzilles per a netejar la nostra pell, sense dependre de les marques cosmètiques i amb excel·lents resultats.

Llet de farigola
Escalfar al bany maria una cullerada sopera de llet, i una cucharadita de farina de blat i altra de farina de maiz. Quan espesseixi, agregar dues cullerades de infusión de farigola. Batre bé tots els ingredients, deixar refredar i usar sobretot en cutis grassos.

Tònic de poma.
Barrejar dues cullerades de vinagre pur de sidra i cinc d'aigua destil·lada. Estendre sobre el cutis.

Mascarilla.
Barrejar argila blanca, amb infusió de cua de cavall i farigola. Estendre sobre la pell i deixar reposar uns 15 minuts. Netejar amb abundant aigua tíbia.

Feng Shui per aprimar

2008-10-20T06:23:00.001-07:00

Des de L'art del Feng Shui, ens arriben uns consells per a controlar millor el pes:

-Evita veure la cuina des de la porta frontal de la teva casa. Si, desafortunadament, la teva casa presenta aquesta condició, intenta crear una distracció que dugui la vista cap a altre lloc. Per a evitar la vista directa a la cuina, un parell d'idees: agrega portes reversibles (a l'estil dels antics salons) o penja una d'aquestes teles colgantes que els restaurants japonesos usen en les seves portes.

-Usar unes estovalles negres pot dissipar les ànsies per a mejar. Situa algun element de color blau o negre prop, al voltant, o sobre el refrigerador.

- Allibera't de coses que ja no uses. Cerca en aquells llocs que evites des de fa estona. El simple acte d'alliberar la casa de certs articles —i així alivianar el seu pes— pot ajudar-te a perdre pes.

-Medita abans de menjar. Si no tens per costum meditar, llavors, pensa, i realitza't un propòsit abans de menjar. Visualitza que l'aliment que ingereixis simplement travessarà el teu cos i no s'adherirà a cap part del mateix. Ser conscient en els moments previs al menjar pot establir una espiral positiva que es mantingui al llarg de la mateixa i fins i tot a posteriori.

- Usa miralls en la teva casa per a activar el teu cos i mantenir-lo en moviment. Si mai has estat en un gimnàs, pensa en quants miralls solen tenir en el seu interior. Ara pensa en com seria si aquests miralls no estiguessin allí. No seria més que altre ambient amb olor a suor i tancament.

- El color vermell és un color activador. Col·locar vermell en el teu entorn amb la intenció de mantenir el teu cos i energia activats pot ser beneficiós per a la pèrdua de pes.

vist en: doctordietas

Reciclar l'oli

2008-10-13T00:50:00.000-07:00

L'oli emprat en la cuina sovint acaba sent abocat en l'aigüera, les depuradores no filtren l'oli de manera que acaba sent abocat en l'ecosistema, afectant-lo.

Què podem fer? Si no hi ha més alternativa que llençar l'oli usat, és millor abocar-lo en una ampolla de plàstic i llençar-la a les escombraries. Com es un material biodegradable acabarà sent pastura de microorganismes que ho integrin en el cicle natural.

Les nostres àvies feien amb ell sabó casolà, però per al nostre sistema de vida, això potser sigui una mica complicat. Cada vegada hi han més punts de recollida a l'abast dels ciutadans per al seu reciclatge en plantes especialitzades en biodiesel. Cada vegada un major nombre de municipis disposa de"punts nets” on pot deixar-se l'oli usat per al seu reciclatge.

Ultimamente tenim una solució nova, el sistema de solidificación de l'oli Fregit Net, que pot adquirir-se en la seva pàgina web : http://www.fritolimpio.com/ o en els supermercats Carrefour. Es compra en pots, i per a la seva utilització basta tirar una cullerada del producte en la paella quan l'oli encara està calent. En mitja hora s'haurà convertit en una pastilla sòlida que pot agafar-se amb la mà en una peça i guardar-la per a dur a reciclar.

Tractament natural contra els polls

2008-10-09T01:54:00.000-07:00

Arriba la tan temuda temporada de polls en les escoles. Tots els pares amb fills en edat escolar, sabem que no és ja un tema d'higiene.
Fins i tot hi ha llegendes urbanes, que parlen de la difusió dels dichosos bichitos per part dels laboratoris...
No entrarem al drap, però si que us vull passar unes quantes receptes naturals, que a mes d' economicas resultaran menys nocives al cuir cabellut dels nostres nens.
Aquestes infusions, tenen l'objectiu d'induir un canvi en el PH en el cuir cabellut.

1. RUDA: La ruda és una planta que es pot utilitzar com alternativa al Lindano o altres productes químics que es comercialitzen, especialment per al control de sarna i els polls en les persones. S'ha d'usar la infusión de rude al rentar el cabell, juntament amb el xampú i per a esbandir-se. També usar la pinta fina per a treure polls i liendres. Repetir el tractament fins a eliminar-los. 1ra alternativa de preparació:
- A un manojo de ruda se li agrega aigua bullint i es deixa reposar fins a arribar a una temperatura que suporti la mà.
- El rentat de pèl es realitza amb aquesta infusión més el xampú. L'esbandida també es fa amb la infusión.
- Es repeteix el tractament cada vegada que es renti el cabell i fins que s'eliminin els polls del cap. 2óna alternativa de preparació:
- Sis grapats de ruda. o Sis grapats de toronjil.
-Bullir en un litre d'aigua per 30 minuts.

2. CUASSIA AMARGA: La cuassia és un arbre d'origen tropical amb propietats insecticidas, nematidas i larvicidas. En Xile es pot aconseguir l'escorça de l'arbre com insecticida per al tractament de polls.
Preparació:
- Es col·loquen 15 gr d'escorça de cuassia en 200 cc d'alcohol.
-Es deixa reposar durant 12 hores fins que l'alcohol adquireixi una coloració groguenca.
-Després amb un cotó, aplicar en tota el cap. Es pot fer a qualsevol hora del dia, però l'ideal és en la nit per a perllongar el seu efecte.
-Repetir el tractament quantes vegades sigui necessari.

3. VINAGRE I SAL Esbandida amb vinagre:
- Utilitzar una solució de parts iguals de vinagre i aigua, aplicar al cabell, després pentinar el cabell amb una pinta de dents fines prèviament remullat en vinagre. Esbandida sal gruixuda: 1 cullerada de sal o1 litre d'aigua .

ALTRES APLICACIONS - Triturar les fulles de la ruda amb alcohol. Aplicar-la en el cap. Cobrir durant 1 hora. - Macerar 10 pepas de chirimoya en 1.0 lt. aigua i aplicar sobre el cabell. - Fer una infusión amb una proporció de 25 grs de romaní en 1 litre d'aigua. Mullar amb la mateixa el cuir cabellut i passar la pinta fina. - Es recomana rentar, tallar i revisar el cabell amb bastant freqüència, a fi de prevenir infestaciones de polls.

En fi una abraçada i molta sort.

Tractament per al Alzheimer, amb Licopodio xinès

2008-10-06T01:44:00.000-07:00

L'extracte de Licopodio Xinès ( Huperzia serrata), és eficaç en el tractament del Alzheimer, segons Hongmei Wu, de la universitat de Sichan, que ha revisat estudis científics publicats en anglès, xinès i altres idiomes. Les dades suggereixen que millora el pensament, la memòria, els trastorns del comportament i les activitats diàries dels pacients amb Alzheimer.

No té efectes adversos evidents, però es consideren necessaris més estudis.

vist en : cuerpomente nº 196.

Ecoviles i turisme responsable, cap a una cultura sostenible

2008-09-01T00:23:00.000-07:00

Hi ha persones que viuen en pisos en grans ciutats, n’hi ha d’altres que resideixen en cases força més espaioses en pobles o viles, però hi ha una manera diferent i alternativa de viure més semblant a les comunitats hippies dels anys seixanta. Es tracta de les ecoviles, un assentament humà guiat per tres principis fonamentals: «la cura de les persones, de l’entorn i d’un mateix». Així ho explica José Luis Escorihuela, Ulises, impulsor del moviment d’ecoviles i coordinador del curs virtual Gaia Education de disseny per a la sostenibilitat, que organitzen conjuntament la UOC i aquest consorci internacional d’educadors d’ecoviles.
Per Anna Torres.

vist a: uoc.es

Al setembre més yoga per a adolescents

2008-07-24T02:49:00.000-07:00

El exito i l'anterior edició, ha fet replantejar-se als responsables del Centre d'Assistència Primària de Vallcarca, la realització d'un nou cicle de sessions de yoga per a adolescents nascuts en 1991. Des d'aquí, volem donar el nostre suport a aquesta magnífica activitat. És de summa importància aquest tipus d'iniciatives que treuen de l'obscurantisme tecnicas tan reconegudes en altres paisos com el yoga. D'altra banda el col·lectiu d'adolescents, sembla summament oblidat en el nostre concepte de salut, que es dirigeix basicamente al malalt i treballa tan poc des de la prevenció i el canvi d'hàbits. Enhora bona pel vostre nou plantejament.

vist en: fer salut.

La OMS expressa el seu suport a les medicines naturals i adverteix de l'ús indegut

2008-07-21T01:09:00.000-07:00

L'Organització Mundial de la Salut, si bé expressa el seu suport a les així anomenades medicines naturals i tradicionals, adverteix dels riscos de l'ús inadequat d'aquests compostos, origen en moltes ocasions d'efectes secundaris perillosos. Els registres de mals ocasionats per l'ús indegut de la medicina natural es multipliquen a mesura que augmenta la població que recorre a aquestes teràpies, el que planteja la necessitat de regular adequadament aquesta activitat perquè en l'actualitat més de 90 països permeten la venda d'aquests productes sense la reglamentació adequada. El problema no està en la composició d'aquests medicaments, la majoria a força d'herbes i també considerats complements alimentosos, sinó en les barreges d'aquests productes que moltes persones realitzen sense el degut coneixement.

vist en: tendencias21.net

Más d'un terç de la població nord-americana recorre a teràpies alternatives

2008-07-17T00:28:00.000-07:00

Una investigació oficial realitzada en Estats Units sobre la implantació de les anomenades medicines alternatives o complementàries ha establert que el 36% de la població recorre a aquestes teràpies, particularment per a resoldre dolors musculars o superar l'ansietat i la depressió. El sector de població que més utilitza aquestes teràpies són les dones, així com les persones amb un nivell cultural alt o que han estat hospitalitzades, així com els antics fumadors. La investigació realitzada en 2002 i que acaba de publicar-se, va abastar a un total de 31.000 adults representatius d'Estats Units. Ha estat promoguda pel centre per al Control i la Prevenció de Malalties (el CDC) i el Nacional Health Interview Survey (NHIS). Desenvolupada així mateix pel NCCAM i el Centre Nacional Estadístic de la Salut (NCHS), l'estudi ha inclòs preguntes sobre 27 tipus de teràpies alternatives comunament usades en aquest país.

vist en : tendencias 21.net

Temps d'Agrimonia

2008-07-10T03:07:00.000-07:00

També coneguda com herba de San Guillermo, habita en terrenys argilencs, en llocs assolellats al costat de cultius, tanques o pendents i arbres com alzines o roures. És de la família de les rosáceas, té un petit rizoma, és vellosa, de tija erecto, fulles compostes de tres a sis parells, i flors grogues de cinc pètals agrupades en llargues espigues. El seu nom prové del rei Mitrídates eupator, estudiós de les plantes medicinales. En l'antiguitat s'utilitzaven el tanino que contenen tiges i arrels. És molt benvolguda per les seves propietats medicinales i ja en temps d Plinio el vell i Dioscórides la hi utilitzava en infusión per a les afeccions de fetge. Té propietats astringentes i descongestionantes del sistema digestiu i les vies hepàtiques i renales. La hi empra també contra la disentería i la diarrea. En Flors de Bach és utilitzada per a les persones que no reconeixen les veritats i eludeixen els conflictes. Per temor a discussions doloroses (tant interior com exteriorment), intenten expulsar de la consciència els seus veritables sentiments (temors, agressions o penalitats) i ocultar-los enfront de l'exterior darrere d'una fingida despreocupación o alegria.

vist a: wikipedia

Un cercle de les collites apareix a Barcelona

2008-07-07T00:31:00.000-07:00

Al terme municipal de Vacarisses (Vallès Occidental) hi ha aparegut un cercle de collites, que és el nom que reben les marques que algú deixa en un camp de conreu i que poden tenir significats diferents. Un usuari del 3cat24, que s'identifica com a Massaguer, ha fet la fotografia del cercle, situat en un camp al costat de la carretera C-16, en direcció al túnel del Cadí. Concretament, és entre els punts quilomètrics 34 i 35. Segons aquest usuari, és la primera vegada que un fenomen com aquest apareix a Catalunya. De moment, se'n desconeix l'origen.

vist a: 3cat24

Medicina Ayurvedica

2008-07-03T00:16:00.000-07:00

Practicada en Índia en els últims cinc mil anys, la Medicina Ayurvedica (que significa " ciència de la vida ") és un sistema comprensiu de la medicina que combina teràpies naturals amb un acostament altament personalitzat al tractament de la malaltia. La Medicina Ayurvedica posa èmfasi igual en cos, ment, i esperit, i s'esforça a restablir l'harmonia natural de l'individu, condició indispensable de la salut global. La clau de la Medicina Ayurvedica és la "Constitucion"(Prakryti), i una vegada identificada ens permet establir el perfil complet de la salut de l'individu, incloent forces i susceptibilidades del individu de caure malalt. La Medicina Ayurvedica es basa en el concepte de tres humors o Doshas, existeixen tres tipus i es coneixen con: Vata, Pitta i Kapha.
El Tipus Vata
La característica primària del Vata des del punt de vista metabólico és la variabilitat. La imprevisió i la variabilitat de dimensió , humor, i accions, és la "marca registrada" del vata. Vata tendeix a ser prim amb les característiques prominents, entroncaments, i les venes, amb la pell seca fresca. Canviants, entusiásticos, imaginatius, i impulsius. Els tipus vata són ràpids, dormen irregularment i són propensos a l'ansietat, a l'insomni, a la síndrome premenstrual, i al restrenyiment. L'energia de Vata fluctua, en manera irregular,amb els becs i les valls.
El Tipus Pitta
El tipus metabólico Pitta és relativament fiable. La persona del pitta és d'estructura, de força, i de resistència mitges, és ben proporciónado, i manté fàcilment un pes estable. A tipus pitta tindrà amb freqüència pèl vermell o ros, pigues, i una tez rubicunda. El tipus Pitta té intel·ligència ràpida, penetrant, i pot ser crític o apassionat amb curts i explosius moments d'ira. Eficient i moderat en hàbits diaris, el tipus pitta menja i dorm regularment, menjant tres menjars al dia i dormint vuit hores en la nit. Els tipus Pitta tendeixen a respirar pesadament amb la calor i a beure molt. Sofrixen de acné, d'úlceres, de hemorroides, i de dolències de l'estómac i duodeno.
El Tipus Kapha
Caracteristica fonamental del tipus Kapha és la relaxació. El tipus kapha és sòlid, pesat, i fort. Amb una tendència a ser gran, el tipus kapha té la digestió lenta i el pèl oliós, i pell fresca, humida, pàl·lida. A tipus kapha és lent per a enfellonir-se, lent al menjar, lent a l'actuar. Dormen molt i pesadament. Els tipus Kapha tendeixen a ser obstinat. El tipus kapha serà propens al colesterol alt, a l'obesitat i a les les al·lèrgies , i als problemes a nivell de la dinamica dels senos frontals.
Molts individus presenten una costitucion en la qual s'evidencien dues o tres dosha (ex. vata-pitta o pitta-vata), mes rar és trobar un individu que té solament un dosha. Quan les doshas estan en equilibri i en acord amb la constitució, el resultat és una salut vibrant amb preciosos nivells d'energia. Però quan aquest delicat equilibri és alterat, el cos esdevé susceptibile al estres extern provocat per virus, bacteris, sobrecàrrega en el treball, alimentacion erronea... El desequilibri en les doshas és el primer signe que l'ànima, la ment i el cos no estan en perfecta harmonia. Una alimentacion erronea ,provoca una alteracion del agni (el foc gàstric) i després la no corecta digestió de l'aliment amb consegüent formació d'ama (toxines). L'acumulació d'ama provocarà després la malaltia.
Segons la Medicina Ayurvedica, l'alimentació ha de ser en acord amb la costitucion individual (prakryti)
L'ART DEL DIAGNOSTICO AYURVEDICO Els metges en la Medicina Ayurvedica presten particular atenció al pols, a la llengua, als ulls, i a les ungles. El medico Ayurvedico descriu un pols radial de tres tipus: vata, pitta i kapha, a traves d'aquests és possible percebre la força, la vitalitat i el to dels òrgans interns. Asi com per mitjà de l'observació de la superfície de la llengua i mirant les diferientes coloracions i/o la sensibilitat d'àrees determinades.

"A les farmacèutiques no els interessa buscar la curació"

2008-06-30T00:33:00.000-07:00

Richard Roberts (Derby, Regne Unit, 1943) defensa amb èmfasi la llibertat d'accés a les publicacions científiques, perquè, diu, la investigació es fa “perquè el públic la conegui”. Amb la mateixa rotunditat critica la falta d'ètica en les grans companyies farmacèutiques per no tractar de guarir malalties, sinó de lucrarse amb els medicaments per a patologies cròniques. Roberts va estar aquesta setmana en el Campus d'Excel·lència, que es va celebrar en Gran Canària, per a mostrar que si hi ha fons per a investigar en malalties dels països pobres i reclamar que les empreses tinguin un departament d'investigació al marge de l'obtenció de beneficis. Premio Nobel de Medicina en l'any 1993 per les seves investigacions sobre el ADN, Roberts treballa des dels anys 70 en BioLabs, que va créixer amb la venda d'enzims de restricció (les quals són capaces de tallar el ADN en un punt concret) i que avui es dirigeix a la recerca de fàrmacs per a malalties de països en desenvolupament i a bioenergía. Hi ha encara moltes traves a la difusió de la ciència, a pesar d'Internet?
La major part de les publicacions estan controlades pels editors que tenen drets de propietat intel·lectual sobre elles i que, per tant, et cobren per llegir-les. Fins i tot jo he de pagar per poder llegir les meves pròpies investigacions. Hi ha alguna forma de canviar la situació i accedir lliurement a aquest coneixement? Un exemple de canvi és que el Congrés d'EEUU ha obligat que tota investigació que es faci amb càrrecs als fons del National Institutes of Health %[centre d'investigació mèdica dependent del Govern] ha de ser d'accés lliure a tot el món en 12 mesos. Ara intentarem que es pugui llegir gratis en sis mesos, després en tres mesos i després immediatament. Ha qüestionat l'ètica de les companyies farmacèutiques en les seves conferències. Creu que en aquestes empreses predomina el negoci enfront de la cura de malalties? Sí, és un problema gravísimo, en la mesura que existeixen empreses privades que fabriquen medicaments i precisament, com són privades, el seu objectiu és tenir beneficis. Per això busquen fàrmacs per a malalties a llarg termini. I si jo com companyia desenvolupo un fàrmac que m'ha costat centenars de milions de dòlars d'investigació, però que guareix la malaltia, quanta rendibilitat puc esperar si s'acaba el negoci? Les empreses no tenen cap incentiu a desenvolupar fàrmacs que realment acaben amb la patologia. Creu que hauria d'aprovar-se una llei que obligués que els beneficis que obtenen per fàrmacs de malalties cròniques es destinin, en part, a la investigació de cures per a malalties que afecten a persones amb pocs recursos o patologies que afecten a població escassa?
Una de les línies d'investigació de la seva empresa és la filariasis %[malaltia present en 130 països en vies de desenvolupament que es transmet per un mosquit i provoca la ceguesa africana i la elefantiasis]. Per quina es van centrar en aquesta malaltia? Decidim caracteritzar el cuc de Brugia malayi para saber com actua i poder plantar cara a una malaltia que no interessa als grans laboratoris, que només volen les malalties cròniques. Milions de persones pateixen aquesta malaltia, que afecta al seu sistema linfático i, a més de causar en molts casos la ceguesa, els desfigura el rostre, el que comporta un estigma social en moltes comunitats i un aïllament. A més, vam donar la investigació en centres locals d'Uganda, Vietnam, Nicaragua i Camerun. Des de la nostra empresa tractem d'aplicar l'ètica a la investigació. Intentem investigar en malalties que ara no interessen. I quan sapiguem guarir la filariasis potser canviem de projectes i ens encaminem a la bioenergía. Què opina de les plantacions d'aliments per a produir biocombustibles?
No és ètic emprar aliments per a generar energia. L'alimentació és el primer. El que cal investigar és en l'aprofitament energètic del que no es menja ni té altres usos, com, per exemple, en el cas del plàtan. Quan ens mengem un plàtan, la resta és una biomassa aprofitable. Altra aposta important és crear un biorreactor que empri deixalles biològiques per a generar energia, amb restes de crustacis o d'escombraries, per exemple. Ha passat gairebé tota la seva vida d'investigació dedicada a la genòmica. Una vegada que s'ha seqüenciat el genoma humà, creu que es produirà alguna clonació d'un ésser humà? Inevitablement arribarà un dia que es cloni a un ésser humà, però no és una pregunta científica, sinó una pregunta que s'ha de fer la societat, en funció de les regles socials que s'estableixin. I una de les opcions d'aplicació de la clonació serà quan hagi una parella que no pugui tenir fills per fecundación in vitro. En aquest cas podrien decidir si clonen a un dels dos per a tenir descendència. La clonació humana, proporcionarà més avantatges, com la millora del coneixement científic, o inconvenients? El problema apareixerà durant les proves de clonació, perquè es crearan mutantes i criatures que no seran molt humanes, i això podrà dur a detenir les proves fins que acumulem més coneixement. Però no tinc dubtes que arribarà la clonació, en 50 o 60 anys.
vist a: diario público

Les set plantes sagrades de la màgica Nit de San Juan

2008-06-22T23:46:00.000-07:00

El set és un nombre molt important per al Ocultismo de diverses cultures antigues, especialment en la Mesopotàmica, en l'Egípcia, en la Jueva i en la Musulmana. Les set plantes sagrades de la màgica Nit de San Juan: salvia, aquilea milenrama, crisantemo dels prats, heura terrestre, rusco, artemisa i hipérico.
La salvia procedeix del llatí salvés (salvar), per les seves virtuts curativas, doncs és la planta de la longevidad per antonomàsia. Es conta que existeixen exemplars d'aquesta planta que es vinculen a una determinada persona, florint o marcint-se segons la sort d'aquesta.
La milenrama, també nomenada aquilea per l'heroi grec Aquil·les, que va guarir amb ella les ferides de Télefo, rei de Misias, és cicatrizante i comestible en amanides quan està tendra. És usada per les bruixotes asturianes, les quals es preparen infusiones d'aquesta planta per a potenciar els seus poders adivinatorios.També expliquen que aquesta planta, la duen amagada sota la llengua els ocells fusters, doncs gràcies al seu poder poden foradar sense esforç fins i tot el ferro.
El crisantemo dels prats té les arrels comestibles, i les seves fulles picades serveixen per a aromatizar dolces. Dóna una flor blanca gran i solitària, benvolguda per a adornar les corones. Simbolitza el Sol, la perfecció, la immortalitat.
L'heura terrestre és medicinal i comestible. S'usa triturada per a invocar a determinats esperits de la naturalesa. Creix en boscos frondosos caducifolios, i es desparrama pels sòls, donant flors amb forma d'embut i color violeta pàl·lid. No s'ha de confondre amb l'heura trepadora, les flors de la qual són de color verd groguenc, i els seus bayas negre azuladas són verinoses.
El rusco, derivat del llatí bruscus i del celta beuskelen, forma unes estranyes mates de color verd lustroso, amb unes bayas encarnades comestibles pegades a la tija. La raresa és que les seves fulles el·líptiques i punxegudes, són en realitat tiges eixamplades i aixafats. Els brots joves del rusco, formen uns plançons amb un penachito de fulles en la seva punta de sabor una mica amarg, però més nutritius que els espàrrecs. Amb les llavors de les bayas, mòltes prèviament, es pot preparar una infusión diurética.
La artemisa, dedicada a la deessa grega Artemisa, germana d'Apol·lo, cridada pels romans Diana Caçadora, és una planta medicinal especialment indicada per a les molèsties de la dona. S'usen les seves tiges com infusiones. Amb ella es trenaven figures antropomorfas com protecció màgica en les portes de les cases, i es fabricaven fletxes per a llançar-les als quatre punts cardinals, a manera de conjur contra els dolents esperits. Les remeieres usen les seves fulles contra les picades.
El hipérico (de Hiperión, nom grec del déu Sol) o herba de Sant Juan és una planta de flors groguenques que creix en els vessants de les forests . És precisament el seu color daurat el qual la vincula especialment amb el Sol, i per això, la nit ideal per a la seva recol·lecció és la de Sant Juan, doncs és en ella quan la força solar està en el seu apogeu. Conta la llegenda que després de ser decapitat San Juan Bautista, diverses gotes de la seva sang van caure al sòl i van fer germinar aquesta planta. Per això, cada vegada que rebreguem els pètals d'aquesta flor, sorgeix un líquid vermell que és la sang mateixa de San Juan, que posseïx grans poders màgics i curativos. Amb ella es guareixen les depressions i s'arruixen els dolents esperits, ja que San Juan és, igual que Sant Jordi, la representació de la llum divina que baixa a la terra a derrotar a les forces de les tenebres. Totes aquestes plantes han de ser recollides en la nit de San Juan, disecadas i guardades en flascons hermèticament tancats per al seu ús durant la resta de l'any.
vist a:
irlanda wold press
la crónica verde

Nou estudi sobre l'efectivitat de la acupuntura en les migranyes

2008-06-16T00:05:00.000-07:00

La acupuntura, una pràctica habitual en la medicina tradicional de Xina, pot alleujar el dolor que produïx la migranya, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Pàdua, a Itàlia, i publicat el passat març en 'Headache', la revista oficial de la American Headache Society. Els investigadors italians van descobrir que un tractament regular amb "veritable" acupuntura va ajudar a millorar els símptomes de la migranya en 32 pacients en els quals no va funcionar la medicació preventiva estandar. Fins i tot, aquesta teràpia va assolir millors resultats que dues formes de "falsa" acupuntura emprada per a comparar. Anteriors estudis van generar resultats contradictoris sobre la possibilitat que la acupuntura fos útil per a tractar la migranya.
No obstant això, el problema amb aquests investigadors és que diversos estudis estaven malament dissenyats i molts van usar punts per a la acupuntura que serien considerats "inadequats" en la Medicina xinesa, segons expliquen els autors d'aquest últim informe. Per a aquest últim estudi, el doctor Enrico Facco i el seu equip es van proposar comprovar com pot ajudar la acupuntura a prevenir les migranyes comparant els seus efectes en els pacients contra dues formes falses d'emprar aquesta pràctica xinesa. Dels 160 pacients que van participar en el treball, tots medicados contra els atacs de migranya, es van fer quatre grups, un que va rebre dues sessions setmanals de acupuntura usant punts tradicionals; un altre que va rebre la acupuntura "falsa" que s'empra normalment en aquests estudis; un altre que va rebre altra acupuntura "falsa", aquesta amb agulles sense punta que tocaven els punts tradicionals reconeguts pels acupuntores i un quart grup, el de control, que no va rebre acupuntura ni altra medicació preventiva. Sis mesos després, l'equip del doctor Facco va demostrar que només el grup que havia rebut la acupuntura real basada en el mètode tradicional va millorar de la seva migranya en comparació del grup de control. Segons el director de la investigació, la "principal novetat" d'aquest treball és que la teràpia es va basar en la medicina tradicional xinesa, però es va estudiar emprant 'el modern mètode científic occidental'.
"Els resultats són prometedors, però necessitem més estudis per a confirmar els beneficis de la acupuntura tradicional per a la migranya. Ja que la teràpia tradicional contra la migranya genera petits regs d'efectes secundaris, provar amb la acupuntura podria ser útil per als pacients que no aconsegueixen alleugeriment amb les teràpies preventives estandar contra la migranya", va indicar.
vist a: Europa Press

Ioga per adolescents a l'atenció primària

2008-06-10T09:39:00.000-07:00

Durant la passada tardor al CAP de Vallcarca de Barcelona es va realitzar una activitat de iniciació al ioga a un grup de nois i noies de 17 anys, de 10 setmanes de durada,impartides per una professora experta en el tema.
L'actitud dels jovenes cap a l'activitat ha estat tan bona, i la valoració del servei tan positiva, que la intenció és mantenir l'activitat dintre de l'oferta del centre. Esperem que condeixi l'exemple.

La fitoterapia xinesa sorprèn a Europa

2008-06-08T12:21:00.000-07:00

El Dr. Stephen Minger, científic britànic, lider en la investigació de les cèl·lules mare, s'ha fixat ara en les propietats de les plantes utilitzades per la Medicina Tradicional Xinesa. Tot va començar, quan un col·laborador va arribar al King's College de Londres, on ambdós treballen amb un preparat de fitoterapia xinesa i va aconseguir amb la seva insistència que Minger posés unes gotes en un cultiu de neurones.El resultat els va deixar sorpresos: " Les neurones van començar a multiplicar-se com herbes dolentes".Despues d'això Minger va aconseguir finançament del govern britànic per a investigar durant 2 anys juntament amb experts en fitoterapia xinesa, a la recerca de principis actius que siguin realment eficaços en el tractament de les malalties neurológicas degenerativas com el Parkinson o el Alzheimer. Seguirem la pista d'aquest estudi.

vist a: cuerpomente

Marina Geli presenta els resultats de un programa pilot de teràpies naturals de l'Hospital de Mataró

2008-05-26T05:18:00.001-07:00

Es tracta d'una experiència pionera iniciada el setembre de 2005 per millorar el tractament de la dorsàlgia i la cervicàlgia cròniques.
En aquesta experiència, han participat 268 pacients amb cervicàlgia i dorsàlgia cròniques, amb tractament convencional, i de forma individualitzada, amb acupuntura i osteopatía durant un període de tres mesos.
Els pacintes atesos veuen disminuída la intensitat del dolor en un 50 %.
El consum habitual de analgèsicos es reduïx en un 40%.
Els pacients valoren com excel·lent l'atenció rebuda.
Esperem que aquesta magnífica experiència pugui servir perquè les teràpies naturals es tornin cada vegada més habituals dintre de la salut pública.
vist a :tv3

Creix l'ús de la medicina alternativa, però falten estudis

2008-05-22T01:27:00.000-07:00

Creix l'ús de la medicina alternativa, però falten estudis L'Aula EL PAÍS analitza la fiabilitat i seguretat d'aquestes pràctiques J. C. AMBROJO - Barcelona - 22/05/2008. La acupuntura, la homeopatía, la fitoterapia, la osteopatía i el massatge shiatsu són medicines alternatives i complementàries, i la seva demanda creix de forma exponencial en tot el món. No obstant això, realment funcionen? Són segures? Tenen suport científic? Quin és la frontera entre les medicines alternatives i els fraus als consumidors? On hi ha una pràctica rigorosa i solucioni i on una ambició comercial o pot ser que fins i tot criminal? Aquestes i altres qüestions candents es van tractar de respondre en el debat Són fiables les medicines alternatives? organitzat dimarts passat per l'Aula EL PAÍS i l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Institut Novartis de Comunicació en Biomedicina. Les pràctiques alternatives de salut són contínuament objecte de controvèrsia. Una de les últimes va ser la suspensió cautelar que va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al juny de 2007 del Decret de Teràpies Naturals aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener de l'any passat. Miquel Bruguera, metge especialista en Hepatología i president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), va dir en el debat que no és necessària la regulació "perquè ningú prohibeix la pràctica d'aquestes teràpies".Llavors, per què creix la demanda de les medicines alternatives? Una de les raons podria ser, segons Bruguera, perquè la medicina convencional no resol les malalties funcionals ni les cròniques i aquests pacients pensen que són menys agressives. Segons dades del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el 67% de pacients amb malalties cròniques usen teràpies naturals, va dir Josep Lluís Berdonces, metge especialista en hidrologia i fitoterapia i director del postgrau en Medicina Naturista de la Fundació Bosch i Gimpera, de la Universitat de Barcelona. Però el president del COMB opina que molts usuaris de les medicines complementàries tenen la idea, "no sempre encertada, que són tractaments innocus, que no tenen riscos, i que poden ajudar als tractaments convencionals". Objectivament no són eficaços, afegix, però si ho són per al pacient; "és l'efecte placebo, els terapeutes alternatius els dediquen més temps que els convencionals". En canvi, Berdonces va afirmar que existeixen demostracions científiques de l'eficàcia de la acupuntura en el tractament de certs dolors, del bon funcionament de la homeopatía contra al·lèrgies i del paper positiu de plantes com el ginko biloba en altres patologies. "Si que s'investiga en algun camp determinat, però el problema és, per exemple, que les plantes usades en la fitoterapia no són patentables i així no s'aconsegueix finançament per a la investigació científica". Per a evitar els possibles riscos sanitaris i el descrèdit, Berdonces creï necessari sistematizar la investigació i millorar la formació i la regulació consensuada.

vist a: El Pais

MEDICINES ALTERNATIVES?

2008-05-19T01:48:00.000-07:00

La cara de la ciència canvia. El conte d'una ciència oficial és un invent de les noves inquisicions. Avui ja no podríem parlar amb propietat d'una ciència o una medicina oficial. Moltes prestigioses universitats del món tenen departaments de medicines alternatives, i centres per a la investigació de la interacció ment-cos. En molts països els ministeris de salut tenen oficines per a les pràctiques alternatives. En un món cada vegada més dirigit per la deessa raó com podríem explicar el fenomen universal d'un florir de medicines i terapèutiques alternatives, suaus, dolces, tota aquest immens corrent del que avui es diu medicina complementària? Seria un signe de bogeria col·lectiva molt gran el qual ja gairebé un cinquanta per cent de la humanitat recorri a aquells que per a la ciència són bestioles rares sense cap argument científic. En aquesta òptica serien víctimes ignorants o desquiciadas, tots els americans que en el sol any de 1997 van invertir en totes aquestes coses no científicament reconegudes al voltant de vint-i-set mil milions de dòlars- no subvencionats per un sistema de seguretat social. Desenes de milions de dòlars s'inverteixen avui per a investigació de les pràctiques alternatives des de l'oficina per a les medicines complementàries i alternatives -CAM- adscrita als instituts nacionals de la salut.
Ginseng, Ginkgo biloba, medicines manuals, oligoelementos, acupuntura, yoga, meditació i fins a oració. Com pot ser possible, es diuen algunes ments escandalitzades, semblant proliferació? Però ja les excomunions no arriben a per a frenar l'expansió. En el mateix Paris terapeutes i radiestesistas a pesar de decennis d'esforços del col·legi mèdic per a assolir la seva extinció són també avui una legió. En Alemanya, els Heilpraktiker són la versió moderna dels metges descalços. En el cor de la Universitat de Viena, l'institut Ludwig Boltzmann para la acupuntura té la seva seu en la policlínica de la mateixa universitat de Viena. En desenes d'universitats americanes s'ensenya oficialment el toc terapèutic, que a més de la seva teoria pròpia no és en la seva pràctica diferent de l'antiga imposició de mans. En diverses universitats americanes s'investiguen oficialment els efectes de la consciència. Stuart Hameroff i Roger Penrose llancen des de la medicina i la física una proposta seriosa sobre un substrat per a un model quàntic de la consciència en el nivell dels microtúbulos neuronals. Els Juliols Verne de la nostra època estan en els laboratoris. En l'Institut Heart Math s'investiga sobre la taxa de variabilitat de la freqüència cardíaca i estats de consciència tan estranys a la ciència mecanicista com l'amor impersonal. En un ja clàssic experiment; The copper wall project, Elmer Green de la fundació Menninger va poder registrar patrons de descàrrega sobre el cos de subjectes sotmesos al toc terapèutic sense contacte físic. En milers d'estudis amb tot el rigor científic es van explorar els efectes que sanadores entrenats poden exercir sobre cultius bacterians, cultius de fongs, activitat enzimática, cultius cel·lulars, cicatrización de ferides.
Cada vegada són més contundents, i òbviament debatuts, els estudis que sobre l'efecte a distància de l'oració s'han realitzat seguint totes les normes del mètode científic. La memòria de l'aigua continua sent un interrogant molt gran per a les ments obertes com les de tot genuí científic. El problema ja no és el de discutir si les medicines complementàries funcionen. El quid és el de saber com ho fan. Milers d'anys van passar perquè poguéssim conèixer alguns dels mecanismes d'acció de la acupuntura. No obstant això milions d'éssers humans es van seguir beneficiant mentre. Si amb la sola aspirina van passar cent anys usant-la per a comprendre la seva manera d'acció i encara avui estem descobrint noves indicacions, quin és el prurito de conèixer-lo tot a la llum de la ciència perquè puguem decidir si serveix o no?. És ben peculiar que mentre en altres territoris de la vida anem resolent els antics fonamentalismes, la ciència pretengui ocupar el lloc i ser el patró de mesura de tota activitat humana. La medicina és molt més art que ciència i com art té milers d'anys doncs com ciència és tot just una nounada. A més de la seva vigència científica, les coses tenen vigència pràctica, social, econòmica, cultural. Si la sola vigència possible fora de la ciència llavors no podrien existir les cultures. La ciència que és un model de realitat i un de tants codis de lectura per a veure el món no pot usurpar el monopoli de la veritat; també són certs els somnis, i els nostres sentiments, encara que siguin tan difícils d'explorar, també fan part de la realitat. El sol ens escalfa encara que no entenguem de la física de la fusió. L'oració o la homeopatía treballen a pesar de totes les excomunions.
Si som realment seriosos hauríem de canviar la nostra actitud i no botar, com algú va dir, l'aigua bruta de la banyera amb el nen endins. Hi ha una mica preciós en tot això, al costat de tota la @superstición i la màgia passada, existeixen coses de tal valor que bé val la pena que entre tots tirem una nova mirada. No es tracta de negar la ciència, ni de fer creu i ratlla; es tracta de reconèixer que avui és més necessària que mai expandir les fronteres de la nostra visón del món. La cara de la ciència canvia. El conte d'una ciència oficial és un invent de les noves inquisicions. Avui ja no podríem parlar amb propietat d'una ciència o una medicina oficial. Moltes prestigioses universitats del món tenen departaments de medicines alternatives, i centres per a la investigació de la interacció ment-cos. En molts països els ministeris de salut tenen oficines per a les pràctiques alternatives. No és infreqüent trobar avui que durant la cirurgia cardíaca el cirurgià rep ajudes de les cridades alternatives per a regular l'energia. Els laboratoris de la farmacopea occidental no lleven l'ull ni els interessos de la botànica més tradicional. Ells són els majors beneficiaris de la etnomedicina, doncs saben de l'enorme correspondència entre l'ús tradicional de les plantes i la presència de principis farmacológicamente actius. Quan es mira la ciència d'avantguarda, en el mismísimo front d'ona de la investigació científica ens trobem exploracions que semblen proposades per practicants complementàries: l'efecte dels camps electromagnètics sobre la vida, la consciència, les medicines alternatives. En Harvard es parla avui ja sense rubor de epidemiología de la religió, al descobrir que el pronòstic de les malalties cròniques no és aliè al sistema de creences.
La ciència, la qual no es compra ni es ven, la ciència que no és un simple instrument de la inquisició, tindrà a veure amb coses com honestedat i transparència. Descobrirà que els valors humans mouen tota una farmacopea interna. Sabrà que, com el cervell, el fetge, la melsa i l'estafa amb tot el sistema immune es posen trists. Comprendrà que el sistema immune també aprèn i que de totes les variables de la vida, la de les actituds és fonamental per a explicar-nos salut i malaltia. La ciència descobrirà també en la vida el principi d'incertesa i acceptarà les limitacions per a aplicar lleis generals a un home la característica essencial del qual és el seu irrepetibilidad, la seva inalienable unicitat. Unicos, irrepetibles, totals. Interdependientes. Els homes seran molt més que fòssils moleculars i la medicina serà una ciència per a la humanitat, ni només art oriental, ni només ciència occidental; tova i dura, amb cos i ànima no separats ni separables, la nova medicina serà l'art de rescatar la ciència de la nostra indissociable integritat.

Jorge Carvajal Posada

Vist a:davida-red

La cuina "Art Fonamental de la Vida"

2008-05-19T00:04:00.000-07:00

La cuina és el "Art Fonamental de la Vida", tal com ho diu en el llibre del mateix nom, Bernardette Kikushi, mestra de cuina natural. En alguns monestirs a la persona encarregada de la cuina és a la qual cuidan en gran manera ja que d'ella depèn la salut de la resta de les persones que allí habiten. La persona que té la cuina al seu càrrec, és en part responsable de la salut física i psicològica dels seus comensals. Existeixen divers films que donen mostra d'això: "Com aigua per a xocolata", "El Banquet de Babette", “Cristian a la recerca de l'amor'', “Menjar, Viure, Estimar”, “Big Night”. En ells es pot veure el poder de transformació que es produïx a través d'un bon menjar. Aquestes pel·lícules ens mostren que si hi ha una actitud de lliurament i d'amor en l'acte de cuinar això actua directament en qui ingereixi el preparat; també si hi ha tristesa, mal humor, desencantament, això mateix també actua en qui proven aquest menjar. Diguem, llavors, que es requereix una quota de dedicació i afecte pel que es fa, perquè els altres puguin rebre'l, però això no és suficient, a més és necessari tenir un criteri de salut, saber quins aliments són bons i quins no, estar atent a la problemàtica dels comensals i ajudar a cadascun a equilibrar-se a partir del menjar que es prepara.
La responsabilitat de cuinar és gran, només fa falta un gran interès per un mateix i pels que ens envolten. És sabut que davant un mateix plat, existeixen moltes formes de preparar-lo, d'acord a qui és el qual cuina. De la mateixa recepta per a fer el pa, amb els mateixos ingredients i el mateix temps de cocció a dues persones els surt un pa completament distint, perquè en el fer està involucrada l'energia que cadascun li transmet, en aquest cas a la massa del pa. Penso que la tasca de cuinar va més enllà de si a un li agrada o no la cuina; és com dir m'agrada o no banyar-me. Quan érem nois no ens agradava banyar-nos, després, quan vam ser creixent ens vam adonar que no era una qüestió de gustos, sinó que era necessari fer-lo i finalment va arribar a agradar-nos veritablement. Amb la cuina passa el mateix, quan anem madurant ens adonem del seu incalculable valor i anem percebent la diferència de fer-lo un o que ho faci algú a qui paguem per això. Record haver escoltat dir a Míshio Kushi, un mestre japonès, dedicat a la nutrició, que la degeneración de la família va ser paral·lela al creixement dels llocs on es ven menjar "fast food" i que la personalitat dels membres d'una família s'anava assimilant a la dels cuiners que produïxen aquest tipus de menjar.

vist a::Boletines de salud Spa las Dalias

Els espanyols s'apunten a les teràpies naturals

2008-05-08T05:34:00.000-07:00

L'estudi promogut per l'observatori de les Teràpies Naturals, sobre l'ús i hàbits de consum de les T. N. a Espanya, fué presentat pel seu Director el Sr. Alfons Vinyals en la C.I.C.O. de Madrid el dimarts dia 5 de maig.

L'estudi fué realitzat per l'Institut DYM, una de les empreses més reconegudes a Espanya en estudis de mercat.

Amb una mostra de 2000 enquestats, d'entre 16 i 65 anys de la península i Balears i amb un nivell de confiança del 95%. Les principals conclusions de l'estudi són:

- El 95,4% de la població espanyola coneix alguna teràpia natural.

-Les més conegudes són: Yoga, Acupuntura, Tai Chi, Quiromasaje, Homeopatía, Naturopatía, Osteopatía...

-El 23,6% de la població ha utilitzat alguna vegada les Teràpies Naturals.

-El grau de satisfacció és de 4,18 sobre 5.

Un de cada quatre espanyols ha utilizat Teràpies Naturals

2008-05-07T04:58:00.000-07:00

Primer estudi d'àmbit estatal sobre l'ús i hàbits de consum de les teràpies naturals a Espanya. L'estudi conclou que 10 milions i mig de ciutadans han utilitzat alguna vegada les teràpies naturals. Això representa el 23,6% de la població, gairebé 1 de cada 4, els quals expressen un elevat grau de satisfacció.

Els promotors de l'estudi consideren que, per la quantitat de persones que recorren a aquestes teràpies per tractar diferents patologies, ha arribat el moment de regular el sector. En l'anterior legislatura, el Ministeri de Sanitat va recórrer un decret de la Generalitat que intentava, justament, posar una mica d'ordre sobre qui i com pot aplicar teràpies naturals.

A l'Hospital de Mataró fa tres anys que tenen un programa pilot per tractar dolors crònics i els efectes de la quimioteràpia o radioteràpia.

Prova pilot a Mataró

Acupuntura i electroteràpia pel dolor cervical són teràpies naturals amb què es tracten algunes patologies dins del programa pilot de l'Hospital de Mataró. Després de tres anys, gairebé un miler de pacients de Mataró i Argentona han rebut tractament amb acupuntura, medicina xinesa, homeopatia, osteopatia o reflexologia per pal·liar el dolor crònic d'esquena o bé els efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia.

Els responsables del programa ja han avançat alguns resultats de l'aplicació d'aquestes teràpies a TV3. Després dels tres mesos que duren les sessions, la percepció del dolor es redueix a la meitat. Per això ara voldrien que Salut els permetés oferir un programa de manteniment per a aquests pacients.

L'ús de les teràpies naturals és cada vegada més freqüent. Un de cada quatre ciutadans de l'estat espanyol diu que n'ha fet servir alguna com a mínim una vegada. Per aquest motiu els qui ofereixen aquestes teràpies reclamen que es reguli el sector.

El Departament de Salut encara ha de valorar els resultats del programa pilot de Mataró i decidir si pot estendre la prescripció de les teràpies naturals a tot el territori.

visto en: informatius tv3

Que es la Sintergética

2008-05-05T09:53:00.000-07:00

Què és la Sintergética

La Sintergética és una proposta terapèutica integral que des d'una visió sistémica fusiona les visiones mèdiques tradicionals amb la medicina occidental, integrant el seu llenguatge i la seva praxis en un model coherent i unificat.
Com paradigma integrador part d'una nova concepció de les correlacions matèria- energia- informació – consciència, i utilitza cinc lleis bàsiques, que corresponen als cinc moviments de les antigues tradicions xinesa i hindú. La seva pràctica s'ha expandit als països de parla hispana, especialment a Colòmbia, Xile, EEUU, Espanya, Veneçuela, Argentina, Perú, Equador i Puerto Rico.
En Xile s'ha desenvolupat en el curs dels tres últims anys una docència afavorida i finançada pel ministeri de salut que ha desembocat en la creació d'unitats de medicina integral i l'expansió del model sintergétic en alguns hospitals públics.

El que fa de la sintergética una disciplina amb identitat pròpia.
La Sintergética adopta i posa en pràctica la concepció sistémica de la vida proposada per les escoles de biologia moderna: “La vida és un patró d'organització d'informació autopoiética que interactua amb una estructura disipativa.” Aquesta interacció estableix un procés d'aprenentatge, que duu a la consideració terapèutica de tots els sistemes orgànics com sistemes d'aprenentatge. El substrat d'interacció terapèutica bàsic, més que l'organisme dens, és el biocampo, i el seu status i reactividad donen les pautes per a la terapèutica.
La concepció de la vida com sistema d'informació implica en Sintergetica l'ocupació de tècniques de bioresonancia per a estimular el biocampo i la teràpia amb les pròpies informacions emeses per l'organisme.
S'estudien detalladament els sistemes de conducció de senyals i els estímuls o senyals apropiats per a interactuar amb el mateix. Això ha dut a una utilització pròpia i original de la llum coherent- el làser tou infraroig- el color i sistemes de filtres que amplifiquen i reflecteixen les oscil·lacions dels sistemes biològics. Els senyals poden ser generades exògenament,o obtingudes del propi organisme a través de ressonadors apropiats dissenyats específicament per a la pràctica de la sintergética.
La visió sintergética ha donat origen a un model on el punt de partida és l'equivalència entre la relació matèria/ energia i informació/ consciència. En aquest model es pren la consciència com una entitat essencial de l'univers- de la mateixa connotació de l'espai i el temps- Així com en el paradigma einsteniano clàssic diem que l'energia ni es crea ni es destruïx sinó que es transforma, en el paradigma sintergético diem que la constant és la consciència.
L'estudi de les lleis del holón desenvolupat per Ken Wilber - context de contextos o tot-part en la concepció de Arthur Koestler – ens permet assimilar-lo a la unitat funcional de la consciència. Les seves propietats bàsiques, les mateixes de la consciència- ens permeten reconeixement i la projecció d'aquestes lleis al camp clínic, integrant-les amb l'estudi dels cinc moviments descrits en la medicina tradicional xinesa. L'assoliment de resultats clínics del mateix tipus, utilitzant els mateixos mètodes. per múltiples equips de treball clínic en el món, fan que la Sintergética reuneixi els requisits bàsics del que és una ciència. En síntesi la Sintergética és una proposta terapèutica integral que, partint d'una nova visió de la vida, de la salut, de la malaltia i del ser humà, proposa una metodologia terapèutica no invasiva.

Acupuntura

2008-05-04T09:00:00.001-07:00

Tractament general de les malalties basat en la medicina xinesa, que mitjançant la inserció de fines agulles en certs punts distribuïts per el cos, equilibren l'energia.

Auriculopuntura

2008-05-04T08:59:00.002-07:00

Diagnóstico y tractamiento de la enfermedad a través de la estimulación de puntos energétiocs reflejos situados en la oreja.

Sintergètica

2008-05-04T08:59:00.001-07:00

Disciplina médica liderada por el Dr. Jorge Carvajal, que resume todos los paradigmas energéticos, de la medicina china, la ayurvédica o les más modernas teorías cuánticas; desenvolviendo estrategias de consciencia que nos permiten afrontar las crisis que nos producen la enfermedad.

Homeospagyria

2008-05-04T08:54:00.000-07:00

Medicación homeopática basada en el estudio de Paracelso.

Ayuda a reencontrar el equilibrio biológico.

Contacte

2007-05-04T09:19:00.000-07:00

Pots enviar-me les teves consultes a artdeviure@gmail.com
Mª Carmen