La cuina "Art Fonamental de la Vida"

La cuina és el "Art Fonamental de la Vida", tal com ho diu en el llibre del mateix nom, Bernardette Kikushi, mestra de cuina natural. En alguns monestirs a la persona encarregada de la cuina és a la qual cuidan en gran manera ja que d'ella depèn la salut de la resta de les persones que allí habiten. La persona que té la cuina al seu càrrec, és en part responsable de la salut física i psicològica dels seus comensals. Existeixen divers films que donen mostra d'això: "Com aigua per a xocolata", "El Banquet de Babette", “Cristian a la recerca de l'amor'', “Menjar, Viure, Estimar”, “Big Night”. En ells es pot veure el poder de transformació que es produïx a través d'un bon menjar. Aquestes pel·lícules ens mostren que si hi ha una actitud de lliurament i d'amor en l'acte de cuinar això actua directament en qui ingereixi el preparat; també si hi ha tristesa, mal humor, desencantament, això mateix també actua en qui proven aquest menjar. Diguem, llavors, que es requereix una quota de dedicació i afecte pel que es fa, perquè els altres puguin rebre'l, però això no és suficient, a més és necessari tenir un criteri de salut, saber quins aliments són bons i quins no, estar atent a la problemàtica dels comensals i ajudar a cadascun a equilibrar-se a partir del menjar que es prepara.
La responsabilitat de cuinar és gran, només fa falta un gran interès per un mateix i pels que ens envolten. És sabut que davant un mateix plat, existeixen moltes formes de preparar-lo, d'acord a qui és el qual cuina. De la mateixa recepta per a fer el pa, amb els mateixos ingredients i el mateix temps de cocció a dues persones els surt un pa completament distint, perquè en el fer està involucrada l'energia que cadascun li transmet, en aquest cas a la massa del pa. Penso que la tasca de cuinar va més enllà de si a un li agrada o no la cuina; és com dir m'agrada o no banyar-me. Quan érem nois no ens agradava banyar-nos, després, quan vam ser creixent ens vam adonar que no era una qüestió de gustos, sinó que era necessari fer-lo i finalment va arribar a agradar-nos veritablement. Amb la cuina passa el mateix, quan anem madurant ens adonem del seu incalculable valor i anem percebent la diferència de fer-lo un o que ho faci algú a qui paguem per això. Record haver escoltat dir a Míshio Kushi, un mestre japonès, dedicat a la nutrició, que la degeneración de la família va ser paral·lela al creixement dels llocs on es ven menjar "fast food" i que la personalitat dels membres d'una família s'anava assimilant a la dels cuiners que produïxen aquest tipus de menjar.

vist a::Boletines de salud Spa las Dalias