Les set plantes sagrades de la màgica Nit de San Juan

El set és un nombre molt important per al Ocultismo de diverses cultures antigues, especialment en la Mesopotàmica, en l'Egípcia, en la Jueva i en la Musulmana. Les set plantes sagrades de la màgica Nit de San Juan: salvia, aquilea milenrama, crisantemo dels prats, heura terrestre, rusco, artemisa i hipérico.
La salvia procedeix del llatí salvés (salvar), per les seves virtuts curativas, doncs és la planta de la longevidad per antonomàsia. Es conta que existeixen exemplars d'aquesta planta que es vinculen a una determinada persona, florint o marcint-se segons la sort d'aquesta.
La milenrama, també nomenada aquilea per l'heroi grec Aquil·les, que va guarir amb ella les ferides de Télefo, rei de Misias, és cicatrizante i comestible en amanides quan està tendra. És usada per les bruixotes asturianes, les quals es preparen infusiones d'aquesta planta per a potenciar els seus poders adivinatorios.També expliquen que aquesta planta, la duen amagada sota la llengua els ocells fusters, doncs gràcies al seu poder poden foradar sense esforç fins i tot el ferro.
El crisantemo dels prats té les arrels comestibles, i les seves fulles picades serveixen per a aromatizar dolces. Dóna una flor blanca gran i solitària, benvolguda per a adornar les corones. Simbolitza el Sol, la perfecció, la immortalitat.
L'heura terrestre és medicinal i comestible. S'usa triturada per a invocar a determinats esperits de la naturalesa. Creix en boscos frondosos caducifolios, i es desparrama pels sòls, donant flors amb forma d'embut i color violeta pàl·lid. No s'ha de confondre amb l'heura trepadora, les flors de la qual són de color verd groguenc, i els seus bayas negre azuladas són verinoses.
El rusco, derivat del llatí bruscus i del celta beuskelen, forma unes estranyes mates de color verd lustroso, amb unes bayas encarnades comestibles pegades a la tija. La raresa és que les seves fulles el·líptiques i punxegudes, són en realitat tiges eixamplades i aixafats. Els brots joves del rusco, formen uns plançons amb un penachito de fulles en la seva punta de sabor una mica amarg, però més nutritius que els espàrrecs. Amb les llavors de les bayas, mòltes prèviament, es pot preparar una infusión diurética.
La artemisa, dedicada a la deessa grega Artemisa, germana d'Apol·lo, cridada pels romans Diana Caçadora, és una planta medicinal especialment indicada per a les molèsties de la dona. S'usen les seves tiges com infusiones. Amb ella es trenaven figures antropomorfas com protecció màgica en les portes de les cases, i es fabricaven fletxes per a llançar-les als quatre punts cardinals, a manera de conjur contra els dolents esperits. Les remeieres usen les seves fulles contra les picades.
El hipérico (de Hiperión, nom grec del déu Sol) o herba de Sant Juan és una planta de flors groguenques que creix en els vessants de les forests . És precisament el seu color daurat el qual la vincula especialment amb el Sol, i per això, la nit ideal per a la seva recol·lecció és la de Sant Juan, doncs és en ella quan la força solar està en el seu apogeu. Conta la llegenda que després de ser decapitat San Juan Bautista, diverses gotes de la seva sang van caure al sòl i van fer germinar aquesta planta. Per això, cada vegada que rebreguem els pètals d'aquesta flor, sorgeix un líquid vermell que és la sang mateixa de San Juan, que posseïx grans poders màgics i curativos. Amb ella es guareixen les depressions i s'arruixen els dolents esperits, ja que San Juan és, igual que Sant Jordi, la representació de la llum divina que baixa a la terra a derrotar a les forces de les tenebres. Totes aquestes plantes han de ser recollides en la nit de San Juan, disecadas i guardades en flascons hermèticament tancats per al seu ús durant la resta de l'any.
vist a:
irlanda wold press
la crónica verde