PART NATURAL

L'expressió "part natural" en molts àmbits s'interpreta com una nostàlgica volta al passat: parir sense epidural, sense oxitocina, parir sense això i sense allò altre. Allí on la taxa de cesàries és alta (Espanya i Sudamérica, per exemple), hi ha qui utilitza aquest terme per a referir-se a un part vaginal. Però part natural no és simplemento un part ?sense?, sinó aquell que es produïx gràcies a la meravella de la fisiologia, i en el qual els procediments obstétricos s'apliquen únicament en cas de necessitat. No és possible assistir dignament a una dona parturienta sense comprendre la veritable naturalesa del part: és un esdeveniment involuntari, tant com el somni o l'orgasme, encara que molt més complex. Tots sabem el que ocorre quan un tracta de controlar o dirigir mentalment aquests processos: simplement no ocorren. La sola pretensió de controlar un procés involuntari ho inhibeix, i això és el que succeïx amb el part hospitalari. Aquest és el motiu pel qual quan la dona arribar a l'hospital, la dilatació sovint s'estanca. Quan el part s'inhibeix, es prepara el terreny per a tot tipus de procediments que substituïxen la funció d'una naturalesa que en aquestes condicions, òbviament, no pot funcionar: estimulació amb oxitocina, episiotomía, anestèsia, fórceps, cesàries innecessàries ? se substituïx un procés natural sofisticat i savi per un conjunt de tècniques encaminades a resoldre els problemes sovint creats per ella mateixa. I també per a sotmetre un procés amb un ritme propi al ritme accelerat que establix l'hospital.

VIST A:"La Revolució del Naixement". Isabel F. del Castell Ed. Granica 2006